A les vigílies de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, us invito a rellegir el text que el passat mes de maig vam dirigir de forma unànime tots els Bisbes de Catalunya a les comunitats cristianes del país i a tots els qui ens volguessin escoltar. Vam encapçalar el nostre escrit amb les paraules del Papa Francesc, “Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat”, perquè el nostre desig és i serà sempre acompanyar com a pastors tots els cristians, de totes les sensibilitats, i poder crear diàleg, comunió i respecte per les conviccions dels altres, sobretot en uns temps en què això sembla més difícil. La nostra paraula és per a unir i perquè es trobin camins de sortida i de futur als debats i conflictes, amb respecte per la dignitat de les persones i dels pobles, sense que es posi en perill la convivència pacífica.

Dèiem al maig: “Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia. Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.”

“Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.”

I parlàvem també, al maig, de l’eradicació de la corrupció, animant a una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme.