Per què vaig deixar de creure en els ovnis

Sóc un convers en moltes coses i una d’elles és que he deixat de creure en els ovnis com aparells d’origen extraterrestre. Quan era jovenet m’encantava la ciència-ficció i d’aquí a creure que els extraterrestres ens visitaven de debò va haver un camí fàcil de seguir. Però poc a poc vaig anar descreient. Però poc a poc vaig adonar-me dels forats d’algunes de les històries més conegudes. Per exemple, no ajudava a creure el que un famós “contactat” George Adamski digués que havia pogut parlar, als anys 50, amb marcians, venusians i saturnians. Vaja, que el sistema solar era una festa de vida! I ja llavors es sabia que, en tot cas, la probabilitat de vida intel·ligent en aquests indrets era ínfima. Però el que no ajudava és que fos un mentider que signava els seus escrits com a professor, quan en realitat era un empleat d’un petit restaurant de menjar ràpid al costat d’un observatori. O tampoc ajudava a creure que els extraterrestres que havien contactat amb la família Hill als 60 fossin tan semblants als d’un episodi de la sèrie de ciència-ficció “la dimensió desconeguda”. I tampoc era propici a aquesta teoria el fet que un dels divulgadors dels ovnis en el passat, Erich Von Daniken, hagués estat a la presó per frau econòmic. 

Però no tot eren fraus i deliris. Hi havia gent “normal” que tenia i té aquesta creença i per motius respectables. I que comparteixo: l’univers és molt gran i és molt improbable que no hi hagi vida més enllà de la Terra i intel·ligent. I fins i tot molt avançada tecnològicament i que hagi contactat amb nosaltres. La meva passió per la ciència-ficció em va dur, com a tants altres, a la ciència i aquí vaig descobrir la magnitud de l’univers. Suposem que hi ha una intel·ligència extraterrestre molt avançada a Alfa Centauri, a 4 anys llum. Es tracta de l’estrella més propera a nosaltres. Doncs bé, la distància més llarga que ha cobert una nau tripulada per humans ha estat a la lluna, a uns 300.000 quilòmetres. El darrer viatge es va produir al 1972. Doncs bé, anar a Alfa Centauri a la mateixa velocitat suposaria cobrir una distància 100 milions de cops superior. És factible una tecnologia que permeti anar més ràpid però suposaria una civilització centenars o milers d’anys superior a nosaltres. I això no s’adiu amb els comportaments habituals  dels avistaments d’ovnis. Suposo que diu molt el fet que hi hagués un boom de la ciència-ficció als Estats Units als anys 30 del segle passat i als 40 comencessin els avistaments d’ovnis. Però vaja, m’encantaria que un extraterrestre se m’aparegués i em demostrés que tot això que he dit no és cert.  Mantindria la meva creença en que és meravellós, però dubto que passi.

 

Pere Moliné

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Juli Fernandez Blasi ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*