Descartats (2)

Continuant amb els termes descartats per a formar part de la insigne collita de bales verbals del procés, la categoria dels que-apunten-bones-maneres-però-no-prou és la més nombrosa. Liquidar (“Rajoy acusa Puigdemont de voler liquidar l’Estat de dret”) i recurs (“El PP anuncia que presentarà recurs d’inconstitucionalitat”) en són dos bons exemples. Però a les hemeroteques se n’hi troben força més:atemptat (“De Vigo manté el to dur i titlla el referèndum d’atemptat a la Constitució”), desinflar, que al seu moment va tenir unes quantes setmanes de glòria (“La premsa espanyola presenta una Diada que es desinfla”) o victimisme (“Fernández Díaz declara que el victimisme té un límit”), i això que aquest m’encantaria analitzar-lo com a representant d’un model de formació de mots que ara està molt en voga, la terminació en -isme. Del perepunyetisme al processisme, la creativitat popular ha donat algunes perles lligades al Procés, les més valuoses de les quals, al meu parer, són el nonhihapertantisme i el putaramonetisme.
    És clar que, si baixem al camp de l’exotisme, poder el mot que més greu m’ha sabut de saltar-me ha estat el que va proferir el cònsol espanyol a Miami en ocasió de l’acord que el mes de maig van signar els ports de Barcelona i d’aquella ciutat americana. En l’acte de signatura, davant del vicepresident Junqueras, el singular personatge pretenia que al costat del logo del Port de Barcelona hi afegissin l’expressió “del reino de España”. Com xalaríem tots plegats disseccionant el mot regne i família (segur que en té molta), que tantes tardes de glòria ha donat als quixotescos senyors del PP! Si l’espiral de notícies que s’augura per a la tardor afluixa una mica us prometo que l’inclouré a la llista.
    També han quedat fora del rodalmotisme conspicu expressions com ‘sentit d’Estat’ (no estic segur si l’haig d’escriure en majúscula, aquest) o ‘estat d’excepció’ (aquest sí). O termes igualment propis d’aquesta retòrica militarista que gasten com acatar, rebel·lió, sectari, sublevació o sufocar. Tampoc m’ha vagat de fer junts (que al moment de bastir la coalició electoral entre ERC i Convergència hauria estat molt pertinent), divorci (al·ludia a la separació de Convergència i Unió), amnistia ni dissidència. Ni tampoc cremar, denúncia o arxivament. Segur que al seu dia van haver de competir contra altres mots més punyents. Com es pot veure, si d’una cosa anem ben servits en aquesta guerra és de balins per sotmetre al microscopi filològic.

Pau Vidal

Article escrit per a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta – ACPG

 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*