Després de films com “La muerte del señor Lazarescu” (2005) o “Aurora, un asesino poco común” (2010), el realitzador Cristi Puiu confirma de nou la vitalitat i creativitat del contemporani cinema romanès tot presentant “Sieranevada”. Es tracta d’un llarg però regi i dens film de títol elusiu al voltant d’un retrobament familiar a Bucarest en memòria del patriarca quaranta dies després de la seva mort.
Aquest ritual familiar, que entronca amb la tradició de les celebracions al voltant dels àpats a taula, serveix per aplegar un divers mosaic humà per tal de cimentar i fondre els llaços familiars entre tots plegats. Però aquesta trobada no acaba de reeixir i mai s’acaba de concretar per disputes, anècdotes i incidents diversos que transformaran aquesta jornada assenyalada en una pírrica i ridícula commemoració.
Tot pren un caire al·legòric quan copsem aquest cenacle familiar com a reflex del propi país. El pis, espai limitat, decorat central i únic –llevat d’un preàmbul a l’aire lliure i una sortida del cau cap al final del film–, és el lloc de confinament d’un grup reduït i heterogeni, la presència dels seus s’entén com a representació d’una entitat més gran. Aquesta percepció al·legòrica de mosaic representatiu d’un país encara es fa més palesa en les converses i comentaris sobre la història recent romanesa, abans i després de la caiguda del règim comunista, o l’al·lusió als fets que han marcat el nostre temps, com els atemptats del 11S o els de la revista Charlie Hebdo.
La pel·lícula sobresurt com un extraordinari exercici cinematogràfic al posar la càmera dins d’un pis atapeït i ple a vessar de gent, pràcticament sense espai per filmar. La càmera executa una feina prodigiosa situant-se en totes les dependències de la casa oferint simultaneïtat d’accions mitjançant llargs plans-seqüències en què a partir de la seva posició fixa s’abraça als personatges i als seus moviments, sovint amb panoràmiques d’anada i tornada.
També s’estableix un elaborat joc de posada en escena alhora de mostrar i no mostrar les accions dels protagonistes, servint-se del recurs de les portes tancades que deixen una escena fora de camp o, també, gràcies a les portes entreobertes per on s’entreveu el que hi passa. El treball majúscul de realització de Puiu va acompanyat també de la disposició coral del film que es serveix de les entrades i sortides dels personatges com si fossin dalt d’escena durant una representació teatral.
En la construcció d’aquest encadenat d’escenes independents, però interrelacionades entre sí, de l’escenari privilegiat del pis, subdividit alhora en microescenaris responent a la pròpia parcel·lació del pis en habitacions, serveix per constatar també l’evidència d’un titànic treball de direcció d’actors. El film “Sieranevada” obté uns enlluernadors resultats a partir d’una ensopida celebració familiar.
