Descartats (1)

Al llarg dels tres anys i mig de rodalmotejar us he parlat alguna vegada de la cuina de la secció: com se seleccionen els termes que hi han d’aparèixer, de quina manera els enfoco… Penseu que estem a punt a punt d’arribar als dos-cents. Però, si no m’erro, no hem parlat mai dels descartats. És a dir, de mots que haurien pogut protagonitzar un capítol d’aquests ‘termes del conflicte’ però que al final, per una raó o altra, han caigut. Ara que farem, o ja fem, el preceptiu descans canicular, trobo que és un bon moment per fer-los un homenatge. Un homenatge als caiguts. Com una pausa de reflexió just abans de la batalla decisiva que encararem tornant de l’agost.

    Un dels més recents és deliri: “Rajoy adverteix que els deliris autoritaris no podran vèncer mai l’Estat”. És un bon exemple perquè incompleix la norma que diu que el bon mot del conflicte ha d’intervenir de manera decisiva en la guerra verbal de trinxeres del procés. De moment ja l’han fet servir un parell o tres de personalitats, però encara no s’ha estès prou per considerar que ha afegit un sentit nou, o com a mínim un matís, al tradicional. S’haurà d’esperar, doncs, a fer més fortuna. En la mateixa línia també tenim xantatge, que tanmateix és més a prop de la glòria perquè, si repassem hemeroteques, veurem que ha sortit més sovint a escena. Té força números per esdevenir un rodalmot de ple dret.

    N’hi ha moltes d’altres, en canvi, que no en tenen cap ni un perquè ja es veu que van ser flors d’un dia, sortides extravagants, i que no prosperaran. És el cas d’imperi (“El fiscal manté els nou anys d’inhabilitació per a Homs per desafiar l’imperi de la llei”), virus (“Rajoy alerta del virus de la secessió”) o economistes (“Un centenar d’economistes catalans signen per al 27S un vot lliure i sense amenaces”). Vet, per exemple, també va quedar avortat quan semblava que tenia possibilitats de progressar (“El vet de la CUP als pressupostos deixa en l’aire la legislatura a Catalunya”). Com que no es pot saber mai res del cert, els deixo al calaixet dels exòtics per si mai han de fer servei en un anecdotari del pròxim llibre.

    I tot i que acabem de descartar virus, hi ha un parent seu que sí que m’agradaria esventrar: es tracta de virulència, un mot que els mitjans de (mala) comunicació han escampat com la tinya (el va fer servir fa pocs dies Núria Parlón) però en un sentit impropi. No és, com es pensen molts, sinònim de violència, i només per explicar això ja valdria la pena de rodalmotejar-lo.

Pau Vidal

Article escrit per a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta – ACPG

 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*