Còmics Marvel està arrasant les pantalles de tot el món des de fa uns anys amb el seu univers de superherois i no sembla que li vagi malament, tot i que més de 10 pel·lícules d’aquest fenomen cansa. L’altre dia vaig veure per la televisió una d’elles, la que explica el neixement d’El Capità Amèrica i la veritat és que em va agradar més que quan la vaig veure al cinema. Més pel missatge que per les increïblement inversemblants aventures d’El Capità Amèrica, a la segona guerra mundial, contra Hydra, una secta secreta dins el govern nazi i que és encara més sinistra i nazi que els propis hitlerians: pitjor que els nazis, vaja. El personatge és un jove que es vol allistar a l’exèrcit però que no els estàndards mínims però un suer d’un científic alemany antinazi el farà més fort i dur. Però el millor és perquè l’elegeix a ell com a soldat. En primer lloc perquè en una prova amb altres soldats molt forts els demanen que baixin una bandera que està arriada. Els altres intenten baixar-la com poden i ell es limita a serrar la fusta on està col·locada. Usa la intel·ligència. Es llença una granada al grup que no està activada i només ell intenta desactivar-la. És valent. I, finalment, els seus motius per alistar-se són lluitar contra els matons del món, com els nazis i Hydra, que són similars als matons que l’amargaven a l’institut. És compassiu. En canvi, el seu rival d’Hydra no és tot això i no pot utilitzar bé el seu poder. També, per cert, aconsegueix que la dona de la qual s’enamora es fixi en ell quan una altra dona el besa com a recompensa per haver-los salvat la vida (no té res a veure amb l’anterior però explica molt de com funcionen les relacions entre els dos sexes).

Torno a dir-ho: no vaig a dir que sigui una gran pel·lícula però és cert que aquests valors me l’han fet simpàtica i agradable. Sobretot quan en altres pel·lícules posteriors veiem que el personatge evoluciona de voler ajudar a salvar Amèrica (els Estats Units) a les persones, en general. Valent, compassiu i intel·ligent, són els valors que té el nostre heroi i també és un sapastre i un ingenu. Podem imitar al Capità Amèrica en la nostra vida quotidiana? Potser més del que ens pensem. La valentia no consisteix en no tenir pors sinó en enfrontar-nos a elles quan sigui necessari, potser no sempre, però sí més del que ho fem habitualment. La intel·ligència natural ve d’on vé però podem estimular-la. Com? Doncs, per exemple, amb la lectura ja sigui de llibres o diaris o a internet o escoltant altres persones que tenen idees diferents a les nostres, amb respecte. Podem aprendre dels altres i ells de nosaltres. I la compassió és més difícil del que ens pensem però és la més senzilla d’entendre. En la nostra vida quotidiana podem elegir entre fer que la vida dels altres sigui una mica més fàcil o mirar només pels nostres interessos i idees. Vaja, qui ho diria que el Capità Amèrica té tantes coses a explicar-nos…