Fa algun temps que vaig començar a voler saber més sobre les diferents maneres d’intel·ligència que les persones podem desenvolupar, Les vuit intel·ligències més conegudes són: musical, pròpia d’aquelles persones que destaquen en cant o solfeig; lingüística-verbal, que mostra el talent que una persona té en el pla de la comunicació; la logicomatemàtica, pròpia de persones que tenen una gran habilitat per al raonament numèric; la gimnàstica, pròpia d’aquelles persones que tenen una gran capacitat per treballar en equip i naturalista, pròpia dels que tenen un profund amor i sensibilitat per la natura etc. Tot ésser humà té un talent al seu interior. Però avui vull fer un resum que reflecteix la importància d’integrar les emocions com a ingredients de saviesa existencial en la presa de decisions. Al llarg de la història, ha existit una gran experiència i la pràctica del coneixement racional.
La intel·ligència emocional, i la intel·ligència de cada persona és una forma variable amb l’entorn, té molt en compte els sentiments, el control dels impulsos, la motivació, l’entusiasme, l’empatia, l’agilitat mental, entre d’altres. Aquesta no s’assoleix només amb tenir sensacions, les persones hauríem de comprendre que per assolir l’èxit, no n’hi ha prou la intel·ligència ni la capacitat tècnica, hem d’aprendre a reconèixer i a valorar les habilitats treballant diàriament per obtenir energies positives i equilibrant les emocions en la vida quotidiana i en el treball, aconseguint d’aquesta manera el proposat.
També configurar trets de caràcter com la paciència, la compassió etc., que resulten indispensables per a una bona i creativa adaptació social. No obstant això, aprofitar la intel·ligència emocional no implica estar sempre content o evitar les preocupacions, sinó mantenir l’equilibri: saber travessar els mals moments que ens depara la vida, reconèixer i acceptar els propis sentiments i sortir airós d’aquestes situacions sense danyar-te ni fer mal als altres.
Cada vegada que passa una cosa al nostre voltant amb el que no estem d’acord hi ha una gran probabilitat que ens puguem enutjar, això és natural en la nostra condició humana, el que ve després, és a dir, l’acció que decidim prendre al respecte és una cosa que hem après a fer durant la nostra vida.
Avui dia en la societat, en la qual vivim estan convençuts que les persones que progressen ràpidament en les seves carreres professionals són aquelles que posseeien un coeficient d’intel·ligència emocional elevat
És el mateix ser savi que intel·ligent? Doncs no. La saviesa és la possessió de coneixement, el saber coses. A la intel·ligència s’utilitza les coses que sabem, tot i així podem saber moltes coses i no ser capaços de resoldre un determinat problema. És el cas de molta gent, poden saber molt i ser uns autèntics ximples. Un altre terme que es confon amb la intel·ligència de la mateixa manera que passa amb la saviesa és la cultura. Una persona culta és una persona intel·ligent? Un individu culte és una persona que posseeix un conjunt de coneixements. Per tant una persona culta, no implica que sigui més intel·ligent que una altra inculta (sense estudis, sense coneixements culturals). D’altra banda tampoc cal confondre intel·ligència amb memòria. Hi ha moltes persones amb grans capacitats de memòria i que poden recordar molts conceptes, encara que sense la necessitat de comprendre.
Tot i això està comprovat que definir la intel·ligència és molt complicat, ja que hi ha moltes teories i molts punts de vista en què creure, alguns molt dispars. No obstant això, si no vols escalfar-te el coco massa quan et preguntin què és la intel·ligència respon subtilment: una paraula.
