Una  desitjable transició històrica social, passa per fer possible un canvi cultural, capaç de superar l’actual sistema econòmic, basat en la cobdícia humana, que genera precarietat i desigualtat social. Ens han fet creure que no existeixen alternatives, que el fet de competir és el motor de la historia i que sense ell no seria possible el progrés humà. Son els rics, cada vegada més rics, qui ens fan combregar en rodes de moli, en la defensa dels seus interessos. No tenen en compte que el procés evolutiu dels essers humans és un projecte imparable en marxa, amb un final totalment desconegut.

El progrés, substanciat amb la llibertat, engreixada amb els valors universals de l’amor i l’empatia, és la més perillosa de totes les forces. La que fa que el que hagi de ser, sigui, tenint en compte que per ser més, cal abans que tot, saber més. Quan el que és i el que podria ser, no s’assemblen en res, es produeix un conflicte. En aquests moments, l’actual crisi econòmica i social, està posant en evidència l’existència d’un conflicte. L’actual sistema capitalista està impedint que el que hauria de ser, pugui ser i per això cal canviar-lo.

Per fer-ho possible existeixen propostes incipients com l’eco feminisme, que va aparèixer als anys 70, com un corrent de pensament i moviment activista social, amb uns postulats que uneixin el feminisme amb l’ecologisme. Des del moviment sènior, la vida local 24 hores, incloent-hi el treball. Finalment la recent economia circular, contraria a l’obsolescència programada i favorable al reciclatge.