Èxit de l’ONCA i el concertino director Abel Tomàs, del Quartet Casals

Aquest any, el tradicional concert des Jardins de Casa la Vall, per motius logítstics, s’ha traslladat al vestíbul del Consell General, que ha acollit el públic habitual en aquestes dates i que ha comptat amb la presència de la subsíndica general, Mónica Bonell i altres autoritats (27.6.2017).

Sota la direcció del també concertino Abel Tomàs, la vetllada estiuenca es va iniciar amb el “Concert núm. 5 en La Major, K-219, d’Amadeus Mozart” (1756 – 1791).  Dels 5 concerts per a violí i orquestra que va compondre Mozart  l’any 1775, aquest és el més llarg de tots, està estructurat en tres moviments :  l’Allegro aperto -Adagio-Allegro aperto,   Adagio  i Rondeau-Tempo di Minuetto, és en aquest tercer moviment on destaca el ritme frenètic de contradanza.  Tanmateix, segons els estudiosos, els tres últims concerts dels cinc que va compondre Mozart  són els més elaborats, alhora  estan escrits en la Tonalitat Major, i encara que cadascun presenta característiques pròpies,  tots ells s’acaben amb la forma “pianísimo”.  

El num. 3 K-216 és en Sol Major i el num. 4, K-218 està compost en Re Major. Per cert en aquesta última tonalitat de Re Major, se li atribueix a Amadeus Mozart un altre concert de violí , no catalogat oficialment, i que estaria dedicat a “Marie – Adelaïde de França” (1732 – 1800) ,  quarta filla de Lluís XV, el qual va ser copríncep d’Andorra des del 1722  fins al 1774,  any de la seva mort.  Se suposa que Mozart hauria compost aquest concert en la seva estada a Versalles a l’entorn de l’any 1766.

S’ha de constatar que hom considera a Wolfgang Amadeus Mozart un excel·lent pianista, però les seves condicions com a violinista varen sorprendre els seus contemporanis. Tampoc s’ha d’obviar que Leopold Mozart ( 1719 – 1787), el seu pare, era professor d’aquest instrument, i va escriure un important tractat sobre l’estudi del violí (1756) que encara és vigent als nostres dies. A part, el propi Amadeus, de molt jovenet, va ser primer violí de la Cort de Salzburg. Així que la capacitat compositiva d’Amadeus  Mozart li va permetre crear concerts que podríem considerar d’una certa complexitat interpretativa, com és el cas del concert núm 5,  K-219 que ha interpretat l’ONCA, sota la direcció del també violinista Abel Tomàs, membre del “Quartet Casals”. Fundat l’any 1997, a l’entorn de la Schubertíada, el prestigiós “Quartet Casals” ha obtingut diversos premis i reconeixements arreu. A part dels Quartets de Mozart, ha interpretat els de Haydn, així com el doble Concert de Brahms, i especialmente de Beethoven.  D’aquest últim compositor, el “Quartet Casals”, té previst presentar l’any 2018,  a l’Auditori de Barcelona, la “Integral dels Quartets de Beethoven” en paral·lel a la celebració del Seminari Beethoven (maig 2018).  

Recuperant els concerts de violí de Mozart, s’ha de constatar que el músic  i també compositor Jordi Cervelló i Garriga, va afirmar que…  “com a obres de concert són incomparables, però com a peces d’estudi constitueixen un filó que no es troba en altres obres del repertori violinístic…”

En el concert al Consell General, a continuació, l’ONCA,  va interpretar “Fratres”,  composta l’any 1977 per Arvo Pärt , i una de les obres més conegudes  del compositor nascut a Estonia.  Aquesta obra en un principi anava destinada al grup estonià “Hortus Musicus”, ja que el propi autor realitza diferents versions de les seves composicions. A banda de la brillant  interpretació en directe de l’ONCA ,  hem de destacar les dues versions enregistrades recentment pels germans Claret, Lluís al violoncel i  Gerard al violí, acompanyats del pianista Pedro Piquero. Una interessant producció que inclou dues de les versions de “Fratres” violí i piano i violoncel i piano, així com “Für Alina” (1976), peces a les quals, en el CD,  els intèrprets hi  intercalen “Mozart – Adagio”  escrita per Arvo Pärt  l’any 1992 i dedicada al violinista soviètic Oleg Kagan (1946 – 1990) . La peça “Mozart- Adagio” està  inspirada en la Sonata per a piano K-280  d’Amadeus Mozart. En aquest  CD enregistrat per “Nîvius” també s’inclouen dues  versions de “Spiegel im Spiegel”  (Mirall en mirall) que va ser adoptada per a algunes bandes sonores, entre elles “Soldados de Salamina” (2002). El nou CD d’Arvo Pärt, que acabem de comentar, es pot trobar a  “Transbord” a Andorra la Vella, l’establiment especialitzat més antic del Principat d’Andorra.     

Arvo Pärt és autor a més a més de “Fratres” i “Aline”,   d’un solemne “Magnificat”, un “Te Deum”, una “Salve Regina”, així com “l’Stabat Mater” per a coral i orquestra, etc. Arvo Pärt  és considerat el compositor viu  més interpretat arreu del món i moltes de les seves obres, plenes de misticisme, estan inspirades en la música sacra.  

“Fratres”, tal com diu el programa de mà del concert, ”s’estructura en una seqüència d’acords, aparentment estàtics però de gran espectre harmònic, separats per un motiu recurrent a la percusió: a això s’afegeixen una sèrie de variacions a càrrec del solista”, en aquest cas Abel Tomàs, molt en la línia de l’estil que ha fet famós al compositor Arvo Pärt.

A l’última part del concert,  l’ONCA  ens va acostar de nou a Mozart, aquesta vegada amb la simfonia núm. 29 – K 201,en  La Major. Datada l’any 1774,la simfonia està fomada pels  quatre moviments d’una orquestració clàssica:  Allegro moderato, Andante, Menuetto: Allegreto. Trio i Allegro con spirito.

La composició de simfonies va ocupar gairebé  24 anys de la curta però prolífica vida d’Amadeus Mozart. Va compondre a l’entorn de 68 simfonies, de les quals només 41 han estat catalogades.

La simfonia num. 29, K-201 correpon al primer grup de 14 simfonies de Mozart, que  tot i ser compostes l’any 1774, precisament aquesta, ja té una maduresa d’estil  i una major unitat entre les parts, que les obres prèvies. Fins i tot la part del baix té una destacada importància melòdica afegida a la seva funció de soport harmònic. Després d’un parèntesi, Mozart  va compondre 7 simfonies. I més i tard,  les tres últimes 39, 40 i 41 , aquesta última anomenada “Jupiter” (1788) que són les mes conegudes.  Aquestes darreres,  en realitat mai van ser interpretades en vida de l’autor, i es caracteritzen per una ampliació dels instruments de vent respecte a les obres prèvies.  

Resumint, el tradicional concert d’estiu, que acabem d’assistir,  aquest any al vestíbul del Consell General, ha estat una interpretació molt brillant, amb els músics la majoria  sempre de peu. L’ ambientació de l’espai  requeria una  il·luminació, específica per a la interpretació de “Fratres” en la qual  hom va gaudir d’una versió intimista, dins la contemporaneïtat del compositor  Arvo Pärt, nascut a Estonia l’any  1935.  

La propera cita de l’ONCA , en format ONCA BASIC, i dins el programa “Nits d’Estiu als Museus” serà  el proper dissabte dia 8 de juliol  a les 21 hores. Hi actuarà el ”Quartet Doppler”  integrat pels violinistes Pere Bardagí  i Maria Roca, el violista Josep Bracero i el violoncel·lista Manuel Martínez del Fresno. Lloc:  Museu Nacional de l’Automòbil d’Encamp. Cal reserva prèvia als telèfons  (376) 836 908  i al (376) 839 760 . 

Teresa Ventura

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Ely Capdevila ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*