Utilitzo intencionadament el plural tot i ser conscient que l’empedrat és un plat tradicionalment confeccionat amb mongetes, bacallà, un toc de ceba degudament desfogada pel pas per la sal purgadora, i un altre toc de tomàquet ratllat degudament escorregut per evitar que l’aigua s’acumuli al fons del plat.

Perquè la cuina és imaginació i l’estiu, temps de plats preparats que ens esperen a la nevera quan tornem, amb la gana a flor de boca, de la platja o de donar un tomb per la natura i tothom, sobretot els nens, somnia amb seure a taula immediatament.

Ja fa temps que els nostres cuiners i cuineres van descobrir que el llegum en general, és a dir els cigrons, les llenties i fins i tot les favetes o els pèsols cuits i conservats, podia perfectament substituir les mongetes en preparats similars al tradicional empedrat. Es tractava de trobar-los un company de viatge amb qui s’entenguessin, obrint fins i tot la possibilitat de combinacions exclusivament vegetarianes que, a més, permetessin afegir a les virtuts gustatives del plat, les dietètiques i nutricionals de la proteïna i la fibra dels llegums cuits tradicionals.

Es tracta, doncs, de combinar la llentia, cuita i escorreguda, amb el pebrot vermell, la ceba i el tomàquet degudament tallats a daus menuts de mida similar. O d’integrar els cigrons, igualment cuits i escorreguts, amb unes verdures (per què no les de la samfaina?) saltades a la paella sense fer-les perdre tot el cruixent. O de combinar favetes o pèsols cuits, que no tenen tanta proteïna, amb uns daus de pernil (salat o dolç segons el gust) o altres embotits. Reproduint la sàvia mescla d’ingredients del tradicional empedrat.

A més, en aquestes combinacions quedeu alliberats de l’habitual amanit monocord d’oli verge extra del “plat mare”. Podeu incorporar-hi herbes aromàtiques (jo aconsello la menta per les llenties i els pèsols i l’alfàbrega per les favetes) o altres salses d’amaniment com la maionesa pels cigrons.

Però, per damunt de tot, defenso que tingueu un cop de gosadia. Que doneu el vostre toc personal als nous empedrats que tant de gust venen ara que la calor ataca i ells, pacients, esperen a la nevera la vostra tornada a casa.