A l’agost som al pic més alt de l’estiu, de les vacances, i es buiden les grans ciutats. Els escolars ja fa setmanes que les han començades però ara vénen dies en què podran estar més amb les famílies i retrobar els orígens. Les famílies majoritàriament es veuen més i es retroben. Al nostre Bisbat d’Urgell és quan més vénen els visitants de l’estiu, i en què tornem a trobar els amics i familiars que viuen lluny. Vénen a passar uns dies als pobles els qui en van marxar, i som feliços de reviure amistats travades des de la infantesa.

Hem de tenir presents, també, els qui a prop nostre no poden fer gens de vacances, o per exigències del treball, o perquè no poden fer despeses, o perquè estan malalts o han de cuidar algun padrí o algun infant.

Els cristians estem cridats a donar sentit a tot el que vivim. Mai no podem deixar de ser sal i llum per al món; també durant les vacances. És així com el temps lliure pot esdevenir un temps –ni que sigui breu-  per a refer-nos, per a ordenar-nos de nou, per a gaudir de coneixements i de llocs, temps per a descansar, pregar i llegir una mica més, i per a apropar-nos a la meravella de la natura sense presses, admirant-la. I sobretot les vacances són temps per a apropar-nos més a Déu i a les nostres famílies. Dies per a renovar-nos de cara a Déu. I dies per a tornar a trobar els nostres orígens, els amics i la família, i redescobrir la nostra pregona vocació a estimar i ser estimats; dies per a anar més a fons.

No hi ha temps buit o sense sentit per al creient ni per al qui estima. Us ofereixo un decàleg de les vacances per si us ajuda :

A les vacances, em proposo gaudir més vivint, que fent moltes coses.
Descansar ara, per poder servir millor després. Cal saber treballar però també cal saber descansar, aturar-se, reflexionar.
No ens deixem prendre la pau per angoixes o coses que encara no han passat, o que no tenen solució, o que simplement ens fan por.
Cada dia cal obrir una finestra a l’esperança i a l’alegria.
Dedicar molt de temps a allò que realment valgui la pena.
Seré feliç valorant les coses senzilles de cada dia i la companyia dels qui m’envolten.
Donar més espai a escoltar o simplement a estar amb aquells que estimo i que m’estimen.
Contemplar amb admiració les meravelles que comporta la vida, la natura, les relacions d’amistat.
Quan arribi la nit donaré gràcies al Creador, i miraré de tancar el dia en la reconciliació i la pau amb mi mateix i amb tothom.
 I m’adormiré confiat en Déu, abandonat al seu amor provident, que mai no ens deixa de la seva mà.

Desitjo que pugueu gaudir ni que sigui d’uns pocs dies de vacances i de canvi de ritme, perquè el nostre viure entregat de cristians se’n beneficiï.