“Ordino, una altra Andorra” de Jordi Gigó (1945–1991) a  Picurt 2017        

El passat dimecres dia 21, entre la diversitat d’actes programats, s’ha de destacar la presentació al Centre de Congressos d’Ordino, i dins de l’apartat de Cinema recuperat de “Picurt”, del film en 35 m/m. del cineasta Jordi Gigó ( 1945 -1991), aportat per l’Arxiu Nacional d’Andorra. L’acte va ser organitzat per l’Oficina de Turisme d’Ordino,  que aleshores se’n deia “Ofici de Turisme” (1982) i va comptar amb la presència de la ministra de Cultura, Olga Gelabert, així com la cònsol menor d’Ordino  Gemma Riba  entre altres personalitats.

Tanmamteix van assistir a la vetllada molts dels protagonistes i figurants de la filmació, amb uns quants anys més a les seves espatlles, però amb la mateixa il·lusió ara de recuperar la memòria dels seus avantpassats, els seus ramats i el seu entorn privilegiat, a les valls ordinenques.

Va ser la vidua  del cineasta, Rosa Mari Sorribes, qui va presentar l’obra recuperada del film “Ordino, una altra Andorra”. Tanmateix en la presentació hi va participar el director i cineasta andorrà Hèctor Mas, (president d’ULL NU),  el qual ja havia publicat a “Ex – libris” de Sant Jordi (num. 20 d’Abril 2017), una acurat  estudi sobre la filmografia de Jordi Gigó, que tal com va afirmar la seva vídua, va ser un avançat al seu temps i que va portar el nom d’Andorra més enllà de les nostres fronteres. Rosa Mari Sorribes també va afirmar que tenia molt de material filmat que tenia intenció de cedir a l’Arxiu Nacional perquè així es pogués recuperar i conservar per a les futures generacions.

El film “Ordino, una altra Andorra”, està molt ben estructurat i es presenta en forma d’una conversa entre un avi i el seu net, personatges entranyables i on el propi fill del director, Sergi Gigó, fa de protagonista principal, amb gran naturalitat. La trama inclou el llop i la llegenda del “Buner d’Ordino” una història que ens trasllada a l’Ordino d’ara fa temps, i on tal com diu la Rosa Mari Sorribes, la música és els cants del ocells, i així ho transmet la pel·lícula rodada per Jordi Gigó, ara fa 35 anys.

L’Hèctor Mas  es va reiterar en la seva admiració pel pioner del cinema a Andorra i va referir-se a la importància del documental ara recuperat: “Ordino, una altra Andorrà”, que de fet està considerat un llargmetratge de bona qualitat i que sortosament l’Arxiu Nacional ha pogut recuperar amb total fidelitat,  ja que era una producció de l’any 1982.  Hèctor Mas també va destacar el suport de la Rosa Mari Sorribes , la qual  havia fet d’assistenta de producció del cineasta desaparegut, Jordi Gigó, que tal com la seva vídua va apuntar, vivía per al cinema i des d’Andorra.

Hèctor Mas també va apuntar que encara que la  filmografia de Jordi Gigó va ser breu, el cert és que “La perversa caricia de Satan” rodada l’any 1973, va ser considerada un clàssic del cinema de terror espanyol i la primera pel·lÍcula andorrana d’aquest gènere. Per les dificultats de l’època, al final es va poder estrenar l’any 1975,  precisament a Madrid amb èxit. El director va signar el film com a “Georges Gigó”.

Després va venir “Porno Girls” que va acabar tenint una distribució més domèstica en format de Súper 8. Aquí l’autor firmava com “George Lewis” i  va ser la primera pel.lícula porno, legal a Espanya (1977).   

De Gigó, l’ Hèctor Mas també va parlar de “L’espectre de Justine”,  una pel·lícula que s’havia rodat entre Barcelona i Andorra  l’any 1986 . Segons ens explica el cineasta  al mateix  Ex – libris num. 20, “L’espectre de Justine” és cinema dins el cinema, la seva trama és la història d’una actriu que acaba poseïda pel seu personatge i va ser l’última obra de Gigó que va veure la llum. Però Gigó ja tenia altres projectes en ment, entre ells “El crepúsculo de la bestia”, també en el gènere de terror, on més èxit professional havia obtingut, però la seva mort el va sorprendre  molt jove.

En una altra línia, recordo que ens va convocar a la premsa d’aleshores, a la sala d’actes del Comú d’Escaldes, deuria ser l’any 1989 o 1990,  per a proposar l’organització del que seria el “Primer Festival de Cinema Internacional, d’Andorra”. Per al seu projecte recordo que demanava uns 8 millions de les antigues pessetes, una quantitat important  en aquelles dates. Per la qual cosa no es va poder finançar i aquell projecte deuria quedar en alguns dels calaixos comunals o potser d’oficines d’entitats bancàries del país. Jo en aquells moments col·laborava  al Setmanari “Poble Andorrà”, en el qual també hi havia treballat la Rosa Mari Sorribes, i suposo que ella ho recordarà amb més precisió. Jo que em limito a transcriure aquell fet, que reflexava la gran capacitat creativa del cineasta Jordi Gigó, que tal com va dir l’Hèctor Mas, s’ha de tenir en compte per la seva aportació al llegat filmic del nostre país.   

Dins l’apartat de cinema recuperat d’aquesta 11 a Edició de Picurt (2017), la pel·lícula “Ordino, una altra Andorra” de Gigó, després d’Ordino (21.6), es va projectar també a la Seu d’Urgell als Cinemes Guiu. Sala 2 a les 18.30 h. (divendres 23.6.2017).    

Completant la participació andorrana, també s’ha realitzat l’exhibició a la Seu d’Urgell  (Cinemes Guiu. Sala 2) del curt filmat pel mateix Hèctor Mas amb el títol de “Sergi Mas” a les 21.15 h.  (dimecres 21.6.2017).    

Aquest curtmetratge va ser produït per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i ja s’havia estrenat el proppassat dia 24 de gener (2017), al Teatre Comunal d’Andorra la Vella. Va representar un homenatge col·lectiu a l’artista andorrà i pirinenc més complet… dibuixant, pintor, escultor gravador i escriptor : Sergi Mas i Balaguer. Per altra banda, la plataforma “Agora Cultural d’Andorra”, al seu dia ja li havia atorgat el Premi  “Agora 2002”, un premi compartit amb  la seva esposa, també artista,  la Maria Canalís i Minguell (ACS).

 

1 comentari

  1. Moltes gràcies amiga Teresa Ventura per aquest article tan ben documentat, jo hi podria afegir moltes coses, però altres t’asseguro que gairebé no les recordava…

Comments are closed.

TOTES LES NOTÍCIES