Molt s’ha debatut darrerament sobre els límits en els continguts a internet. Fins on és possible arribar per obtenir visites a una pàgina web o un canal de Youtube.

Sembla que aquesta línia la va establir el compte DaddyOFive. Un pare i una mare de Baltimore publicaven a Youtube les bromes pesades que feien als seus fills i finalment els va ser retirada la custòdia de dos d’ells.

En el cas espanyol ens trobem dos videos famosos que també van generar fortes polèmiques: el cas del cara-anchoa i el vídeo del youtuber que va donar galetes amb pasta de dents a un sense sostre.

És per aquest motiu que la plataforma de vídeos ha decidit prendre cartes en l’assumpte. D’aquesta manera, tots aquells vídeos que discriminin o humiliïn a persones o grups de persones per la seva raça, ètnia, religió, orientació sexual o nacionalitat, per exemple, no rebran ingressos per publicitat.

Encara que pogués semblar que Youtube està vetllant pels continguts a la xarxa (tot i que actuï merament com a censor), la veritat és que la motivació de la plataforma per acabar amb els vídeos que considera indeguts, té un rerefons comercial evident. Els anunciants no volen que els seus vídeos es relacionin amb certs continguts. Molts d’ells han perdut la confiança amb el portal de vídeos i el que vol aconseguir aquesta, és recuperar la confiança amb els anunciants.

Això ens condueix a una cosa que podríem considerar una mica problemàtica. Per fi es demostra que la motivació de tota la xarxa, l’última motivació, sempre és econòmica. A més, posa en risc la llibertat d’expressió i entronca amb un altre debat que coneixem bé a Espanya, el dels límits de l’humor.

Per Tecnonews / AMIC