L’antiga Fàbrica de la Llana, inclosa al Festival “Andorra Land Art”

L’Àrea de Llengua Catalana del Ministeri de Cultura Joventut i esports, els passats dies 7 i 8 de juny, va convidar els alumnes dels Centres d’Autoaprenentatge de Català i altres Centres,  com  també el de Formació Professional, a una visita guiada a l’antiga Fàbrica de la Llana, ubicada a les Escaldes en l’entorn de l’aigua termal, que allí surt a 70 graus.

La Fàbrica de la Llana és un exemple representatiu de les petites indústries tèxtils, tal com explica l’historiador David Mas en el seu aprofundit i documentat estudi sobre els “Oficis i indústries d’Andorra” publicat l’any 1998.  “La materia prima era la llana comprada als ramaders i pagesos a la primavera després de “l’esquilada”. Els productes que feien eren flassades, tapaboques, mantes de contrabandistes i draps que es comercialitzaven a la mateixa fàbrica o a les fires. A la fàbrica hi treballaven bàsicament quatre persones: el propietari, l’encarregat i dos obrers. La jornada laboral era de 12 hores diàries i els obrers cobraven sis rals. També hi havia un infant, que quan finalitzava la jornada anava a estudi”

La Fàbrica es va tancar l’any 1942 i es va reobrir l’any 1970  quan s’hi va instal·lar la “Tèxtil Andorrana” amb una maquinària modernitzada i una trentena de treballadors per a poder especialitzar-se en la producció de jerseis de llana. Aleshores adquirien la llana a França pel seu baix cost i exportaven la producció a França i també a Alemanya, Suècia, Austràlia i el Japó. Tanmateix,  entre els seus principals clients hi havia uns grans magatzems de París.

L’espai de la Fàbrica de Llana, que a l’any passat ja es va poder recuperar per a un concert de Música del FeMAP (Festival de Música Antiga del Pirineus ), ara acull des del passat dia 28 d’abril  i fins el 28 de Juliol, una sèrie d’obres d’alguns dels artistes participants a la que és la 2 a. Biennal Internacional d’Andorra: “ANDORRA LAND ART”, comissariada per Pere Moles i Sans, el promotor del projecte que es va iniciar amb la 1a Biennal  (10 de Setembre al 10 d’Octubre 2015).                            

Recuperant la visita guiada a l’antiga Fàbrica de la Llana, a l’accés principal ens dona la benvinguda dEmo, (Eladio de Mora), amb l’escultura del burro inspirat en “Platero y yo ” de Juan Ramón Jiménez (1881 – 1958) i que va encapçalar amb èxit la primera bienal. Juntament amb Pepe Mesallés i les seves escultures “Sense cap ni peus” (on el daurat les alterna) en una bellesa del cos femení,  constitueixen una acollidora recepció. Prèviament hom ha trobat la pintura “I want you for culture“ de Pere Moles i que indica el camí cap  la Fàbrica de la Llana amb l’eslògan “The nearest station”.

A la fàbrica de la Llana, en la seva sala principal s’hi presenta l’obra  “Els Esquiladors” (And), realitzada per Toni Cruz  i que explica el treball dels pastors per tractar la llana des de l’esquilada  fins a la elaboració dels jerseis i altres productes manufacturats,  alhora que ens transporta als anys 1930. Toni Cruz ja va destacar en la seva proposta a la 1a Biennal amb la realització d’un ramat de vaques a tamany natural  i pasturant als peus de l’esglèsia romànica de Sant Joan de Caselles (Canillo).

En un segon espai, trobem  “El sueño de Escolancio” de Carmen Madreñarroja (Esp). L’autora que fa més de 10 anys que es dedica a l’art vegetal proposa lluitar per la supervivència del mitjà rural a la zona de l’Alto Sil, ubicat a la localitat lleonesa de Salientes.

Seguidament, en una altra sala de l’antiga Fàbrica de la Llana, hom descobreix  l’artista italià Fabrizzio Corneli que crea les seves escultures a partir de la llum i les ombres. Graduat a l’Academy of Fine Arts” de Florència, aquí ens ofereix l’obra “Sonatrice – Maho” un rostre suspés en l’aire, somrient i amb els ulls tancats. Complementen l’espai, l’obra de “Dervish” de Marlène Oliver (UK). L’autora destaca pel seu treball al  voltant del cos humà mitjançant tecnologies pròpies dels centres hospitalaris, com les ressonàncies magnètiques. Admiradora de Hans Moravec, Marlène uneix materials dels TAC’s col·locats en forma de ventall per crear un cos en tres dimensions, on l’espectador resta sorprès.

A la planta superior,  que en diríem el cap de casa,  sino fos perquè es tracta d’una fàbrica de començaments del segle XX, hi ha una obra conceptual que porta per títol “Sheep Spectacles” i que són unes grans ulleres cobertes amb vellons d’ovelles. L’autor Bob Budd (UK) especialista en “l’arquitectura del vidre” , ha anat incorporant  altres materials en els seus processos cretatius. Aquí en l’obra presentada, Budd vol expressar-nos que el sentit de la vista és la principal forma de valorar el nostre entorn, tant en les persones com en els animals, així que les seves espectaculars ulleres són recobertes amb la llana pura de les ovelles.  L’obra  representa una visió surrealitsta de gairabé quatre metres de longitud i que s’ubica en aquest indret  de la fàbrica destinat a conservar la preuada llana per el seu tractament posterior

A la planta inferior s’hi ubica la instal·lació titulada “El final de las apariencias”, formada per nou escultures de mobles i objectes a escala 1/1 que es combinen en un simbolisme d’atemporalitat. L’autor, Julio Vaquero (Esp) vol destacar el contrast de la brillantor de l’or  amb l’obscuritat del quitrà. (Aquesta obra està cedida per la Fundació Sorigué).

El lema d’aquesta 2a Biennal, és el “Camí dels Drets Humans” així que tot el trajecte d’Andorra Land Art, s’estend al llarg d’un recorregut de 30 Kms. Des del Parc de Sorteny (Ordino)al Nord , fins al Coll de Jou a Sant Julià de Lòria (El Sud),  on hom descobrirà fins a 19 obres amb títols tan suggerents com:  “Rodaments” d’Edald Alabau (Cat), “PS: Help” de Josep Ma. Baró i Alexia Navarro (And), “Microcosmos” de Silvia Guillem (And), “Vida nòmada a Mongolia” Arnau Dubois (Fra), “Mà estesa” de Philippe Lavaill, (Aula escultura) (And), etc.

Un recorregut recomanable per entendre i descubrir noves interpretacions a través de la cohesió de l’Art autòcton  amb l’Art internacional. Art que convida a tots els visitants a gaudir de la bellesa i la importància dels espais naturals, mitjançant totes les Belles Arts i els seus creadors internacionals. I des del Principat d’Andorra i la seva memòria col·lectiva plasmada en cada una de les Biennals que de ben segur tindran una ja esperada continuïtat.  

Finalment,  s’ha de dir que els amants de l’Art, tenen tres mesos per visitar les diverses propostes  (intervencions i instal·lacions) que van,  com hem dit abans, des del Park Natural de Sorteny (Nord) fins al Coll de Jou (Sud) . I que hom pot gaudir des dels Miradors de Canillo, la Zona Ras, així com de l’interessant visita guiada a la Fàbrica de la Llana d’Escaldes-Engordany que acabem de comentar.       

Teresa Ventura

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*