“Els canvis que genera la teràpia psicològica al cervell”, en la XI edició dels “Debats de recerca”

S’ha celebrat recentment la XI edició dels “Debats de recerca” coorganitzats per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i el departament de Recerca del Ministeri d’Ensenyament Superior. Sota l’epígraf de “Comportament i ment: La Recerca en Psicologia”, es va desenvolupar en dues jornades consecutives (31 de maig  i 1er de juny).

La jornada inaugural va comptar amb la presència d’Eric Jover, Ministre d’Educació i d’Ensenyament  Superior, així com la presidenta de la SAC, Àngels Mach. Va presentar els ponents del programa , en tant que coordinadora de les jornades de recerca, la també Doctoranda Marta Fonolleda, que ja havia participat al cicle dels Debats de Recerca, en edicions anteriors.

La primera jornada es va centrar en la conferència magistral que va impartir el Dr. Joan Deus Yela del Departament de Psicologia Clínica i de Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El Doctor Joan Deus que també pertany a la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar, va presentar la seva ponència amb el títol de “Els canvis que genera la teràpia psicològica al cervell”.

És en aquest àmbit que la ciència ha pogut demostrar mitjançant la “Neuroimatge” i la tècnica de la ressonància magnètica, que la plasticitat del cervell pot modificar-se a través de la teràpia psicològica, un fet que ha permès grans avenços en els tractaments que alhora impliquen una millora clínica dels afectats o pacients.

L’especialista va dir que encara que sembla que la psicologia sigui una ciència molt recent,  la història de la psicologia compta amb una antiguitat de 2.500 anys. El Doctor Joan Deus va parlar àmpliament de l’eficàcia de la “psicologia versus la farmacoterapia”. Per altra banda, va apuntar que els egipsis ja ens varen ensenyar com poder estirpar un tumor, així que l’home sempre s’ha preocupat del bon equilibri entre la ment i el cor, considerant com un estat ideal, el poder mantenir aquesta estabilitat.

Deus va dir que es varen fer molts estudis postmortem per part d’estudiosos com el Doctor Ganz que va descriure 27 funcions a l’escorça prefrontal esquerra, la qual forma el circuit emocional. Així que a l’any 1848 es va poder establir que els trets de la personalitat també eren mesurables. Després Sigmund Freud ( 1856 – 1939 )  amb la tècnica de la hipnosi va fer una gran avenç en l’estudi de la ment i les seves reaccions.

En aquesta línia i el camp de la psicoteràpia el Doctor Deus va destacar l’aportació del doctor grec Peter E. Sifneos  (1920 – 2008 ) sobre l’Alexithymia (estudi de la personalitat). Sifneos és autor de diversos estudis i de la publicació de diversos llibres, entre els quals es poden destacar:  “Psicoteràpia breu  i crisi emocional” (1972), “Short -Term Dynamic Phychoterapie” (1979), etc. El prestigiós neurocientífic, nascut a Lesbos, havia estudiat a París, i era professor emèrit de Psiquiatria al “Harvard Medical School”,  fins la seva mort l’any 2008.

Per altra banda,  i mercès als avenços en el desenvolupament de les tècniques de la neuroimatge, s’ha pogut veure les diferents parts del cervell que s’activen en diferents punts i segons cada persona, escoltant la mateixa música amb dos neuroimatges. En la comparativa en la pantalla, el Doctor Joan Deus va fer observar als assistents, la diferència del cervell d’un oient qualsevol,  respecte a l’altre cervell d’un músic, en aquest cas d’un violinista (però solament escoltant). Neuroimatges presentades per primer cop al Congrés de Física i Música (2006).

Finalment, el Dr. Joan Deus va fer referència al metaanàlisi respecte a la comparativa de l’activitat del cervell en repós  i en plena activitat. El Metaanàlisi es una tècnica que es va començar a aplicar en les Ciències Socials i a la Psicologia els anys 60 i un dels seus iniciadors va ser Karl Peterson (1904). Posteriorment,  va se Mark Messina que el 1994 el va aplicar també a la Biomedicina. Té a veure amb l’avaluació de l’eficàcia d’una intervenció fisioterapèutica basada en la evidència. El Docor Deus també va parlar de la Teràpia Cognitiva Conductual (TCC), els resultats de la qual actualmente es poden mesurar. Tanmateix va explicar que les tècniques farmacològiques són un important element que permet avançar en la qualitat de vida de molts pacients, però que la psicoteràpia és important en tots els processos ja que s’han constatat canvis positius en la millora clínica del pacient.

També va comentar les investigacions i la recerca del Doctor Alvaro  Pasqual-Leone en el camp de l’estimulació cerebral. Segons el neurofisóleg que és catedràtic de Neurologia i recerca a la Harvard Medical School, “el cervell es modifica en cada pensament”. Entre els llibres publicats pel Doctor Pascual- Leone s’ha de destacar: “Transcranial  magnetic stimulation: A Neurochronometrics of mind”(2003). Un temari que, per cert,  va presentar al seu dia en una conferència aquí al Principat. (Nov. 2013).

A continuació es van presentar dues ponències més curtes: “Rehabilitació cognitiva i funcional del transtorn bipolar”, que va anar a càrrec de la Dra. Carla Torrent, investigadora del Programa Transtorn Bipolar de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’ especialista va presentar un programa específic de 21 sessions setmanals d’una hora i mitja que ofereixen un gran suport a les persones afectades i també ajuden al seu entorn familiar. Una de les aportacions del programa és la reducció de l’estrès emocional en favor d’una millor atenció dels afectats. Els estudis s’han realitzat, segons apunta la Dra.  Carla Torrent,  en dos centres  i hi han participat 240 pacients en una primera etapa que ha durat 6 mesos i que ha significat una millora de les funcions executives de tots els integrants.

L’última ponència de la primera jornada titulada “La síndrome de Burnout” en els docents: factors de risc i protecció”, va ser presentada per la Dra. Estela Montejo Martín, psicològa educativa del Col·legi María Moliner. La ponent que és especialista en dificultats de l’aprenentatge, va exposar àmpliament la seva tesi sobre l’origen de la síndrome de Burnout.

Aquesta patologia va ser descrita per primera vegada l’any 1969 per H.B.Bradley, però va ser Herbert Freudenberger (1926 – 1999) qui  va incorporar el terme “Burnout” en el camp de la psicologia laboral, i la va definir com un esgotament emocional que implicava la despersonalització. Segons la psicòloga i investigadora americana Cristina Maslach això repercutia negativament en la realizació personal, un fet que es donava principalment en el camp educatiu. La síndrome de Burnout es deu a la pressió indirecta que els docents poden rebre per dues bandes, una per la responsabilitat educacional d’avui en dia i altre per una certa tensió social i familiar en les relacions casa-escola-alumne.

Aquesta problemàtica dona lloc a nombroses baixes dels docents als centres educatius, que actualmente ja miren de proposar suports per als afectats, encara que el més difícil és que la pròpia persona reconegui el seu problema.

Finalment, en acabar la jornada hi va haver un debat molt enriquidor així com també la tradicional foto de família dels asisstens. La proposta va continuar per a la segona jornada amb una interessant programació que incloïa el tractament de les interaccions en la resolución de problemes matemàtics amb alumnes amb TDHA, i sense, que va impartir la Dra. Yolanda Colom , professora de l’UdA i membre del Grup de Recerca en Inteligència Emocional de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. També es va parlar dels avenços en la conceptualització de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que va tractar  la Dra. Cristina Mumbardo de la Universistat Ramon Llull.   Finalment la neuropsicòloga Sandra Navarro va presentar el tema: “Desenvolupament neuropsicològic infantil i competències ètiques: Una proposta educativa des de la neuroètica.”

L’última de les les ponencies  va tractar de la “Psicologia a Andorra”  i va anar a càrrec  del psicòleg Òscar Fernandez,  president del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra. La seva intervenció va ser alhora una reivindicació a favor del seu col·lectiu.

Teresa Ventura

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*