Regalar llibres al carrer. Regalar cultura

Em va encantar un reportatge que van fer en un mitjà de comunicació català, on explicaven la història d’un prejubilat que havia decidit regalar la seva biblioteca al carrer. Estem parlant de 2.500 llibres, que havia decidit deixar a una de les principals avingudes de Barcelona. Havia motius pràctics per aquesta decisió: volia tenir més espai i no havia trobat cap biblioteca a la qual donar els volums. Però la raó principal era contribuir a fomentar la cultura d’aquesta manera tan pràctica. Qui volia els agafava i qui no, no. Segons deia, cap dels llibres durava més de 2 hores i la majoria de la gent que els agafava eren grans, quasi mai joves. Alguns n’agafaven més d’un, afirmava somrient i altres no per vergonya. No sé si l’home coneixia el fenomen anomenat book-crossing o correllibre a les nostres contrades. 

El bookcrossing va començar al 1999 a Kansas City i consistia en una crida a deixar llibres al carrer per a contribuir a que la gent pugui llegir. Només es demanava als qui els recollien que també en deixessin. Per cert, una nota personal: jo sóc un dels practicants del bookcrossing i he deixat centenars de llibres, a més d’un nombre similar de diaris i revistes a bancs de carrers o parcs d’algunes ciutats d’Andorra i Catalunya. I els motius són similars als d’aquest jubilat. Sí, vaig trobar una biblioteca a la qual donar alguns dels llibres però, finalment, vaig començar a deixar-ne. He de confessar que hi ha alguns llibres que no els penso regalar. Estic molt enamorat d’ells i vull que m’acompanyin durant molt de temps però amb la resta crec que el millor que puc fer és compartir-los, després d’haver-los llegit.

Tinc l’opinió que la cultura (i la lectura) ens fa, en línies generals, més complexos i en alguns casos millors persones perquè aprenem a reflexió sobre altres experiències, a més de millorar el nostre llenguatge. Com també la meditació centrada en els nostres pensaments ens fa més serens. Torno a repetir: en línies generals. I no m’oblido del cas del poeta, psiquiatra i en una etapa posterior, practicant de la meditaci, Radovan Karadzic. Qui és? Un criminal de guerra serbi que va provocar la mort de milers de bosnis musulmans durant la guerra que va sacsejar aquest territori als 90. Així que no podem generalitzar: molta poesia, psiquiatria i era un assassí despietat…en nom d’una ideologia. La cultura ens pot alliberar però també ens pot fer uns monstres més eficaços. I, precisament, pensant en això he deixat al carrer el llibre “Estratègia” de Lawrence Freedman, una història desapassionada de les estratègies militars. Potser, només, potser, amb la seva lectura contribuiré a que es difongui la conclusió que les guerres acostumen a portar dolor i pena. Potser. I potser contribueixo, en una petitíssima escala, a difondre la cultura, que tantes coses bones m’ha aportat.

Pere Moliné

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Juli Fernandez Blasi ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*