Inútils

Fa 2500 anys, en la Grècia de Pericles, es considerava que no participar en la vida ciutadana de forma activa, no era propi de persones tranquil·les, sinó de persones inútils. Avui dia aquesta afirmació té plena vigència. Davant d’una realitat tan socialment negativa com l’actual, caracteritzada per una creixent precarietat i desigualtat social, és del tot inacceptable la postura tranquil·la de la seva societat civil. El seu efecte mirall ens mostra una classe política mancada de credibilitat i socialment batejada com una colla d’inútils. Societat civil que ha renunciat a la seva condició de ciudatans, per convertir-se en súbdits submisos, que s’acontenten en recuperar la caritat pròpia de països subdesenvolupats, enlloc de lluitar per construir una nova societat, basada en la justícia social i la redistribució de la riquesa.

En uns moments en el que hi ha, és una negació clara i evident del que podria ser, es confirma la dita de que no hi ha més cec, que el que no vol veure. El camí inevitable que ens porta cap a la transformació digital no està del tot determinat. Pot esdevenir un camí completament negatiu per a la humanitat o tot el contrari totalment positiu i beneficiós. Ha arribat el moment, en el que persones amb el cervell ben moblat, comencin a prendre consciencia de la seva capacitat mental, en una societat de la informació i del coneixement, per assumir la seva necessària implicació, imprescindible per demostrar si més no, la seva aposta per deixar de ser socialment inútils.

Joan Enric Vives

Arquebisbe d’Urgell

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*