Caritat que arribi a totes les perifèries

En la festa del Corpus Christi, quan ens deixem meravellar pel do tan gran de l’Eucaristia, la carn de Crist “perquè doni vida al món” (Jo 6,51), l’Església vol que visquem una Jornada de Caritat i que donem suport a Càritas, que és l’expressió de l’amor de Déu envers els qui necessiten ajuda i solidaritat.

Càritas, en la seva dimensió diocesana així com també des de les parròquies, i per part dels sacerdots, religiosos, laics, famílies i institucions particulars, no passa indiferent al costat dels qui sofreixen sinó que, com el Bon Samarità (Lc 10,25-37), sempre intenta una resposta solidària i de justícia, ja que en els pobres hi troba la presència del Senyor que ens reclama obres d’amor (Mt 25,31-46). Tots hem d’estar al costat d’aquells a qui la vida no ha donat tantes oportunitats o que passen per moments difícils i necessiten un suport solidari. Càritas vol ser ajuda per a tots ells i també veu dels qui no en tenen, per reclamar del conjunt de la societat i dels poders públics, mesures generoses de justícia distributiva i social.

“Els pobres són el tresor de l’Església”, deia el diaca romà St. Llorenç als seus perseguidors. I ho són perquè ens apropen a Jesús que en ells es manifesta i perquè ens esperonen a ser generosos i a estimar de veritat. Tenim una missió, que només en la pobresa serem capaços de realitzar, és a dir, estimar el proïsme amb obres i de veritat, i pregar pels rics, els savis, per aquells que ara se’n riuen, per tots aquells que són responsables de la pobresa, afirma el Papa Francesc. I ens anima a portar una vida compartida amb els pobres, anant a trobar-los, caminant amb ells, esforçant-nos sempre per comprendre els seus sofriments. Hem de suscitar al voltant d’ells una comunitat, restituint-los d’aquesta manera, en la mesura que puguem, una existència, una identitat i una dignitat. L’opció preferencial pels pobres no significa només ajudar-los sinó també defensar-los i donar-los veu.

Els cristians creiem en un Déu que repara totes les injustícies, que consola totes les penes i que sap recompensar els qui mantenen la confiança en Ell. L’Eucaristia és el sagrament pasqual d’aquest amor misericordiós incondicional i totalment entregat del Fill de Déu fet home i gloriosament ressuscitat. En espera de la plenitud del Regne del cel, quan Déu mateix eixugarà totes les llàgrimes de la humanitat i la justícia brillarà eternament, la nostra contribució és essencial per a l’Església i per al món: hem de ser testimonis creïbles i coherents de Jesucrist, lluminosos per la caritat i intercessors davant Déu.

Avui donem gràcies a Déu per tots els directius, treballadors i tècnics, voluntaris, empreses amb cor i col·laboradors de Càritas d’Urgell perquè són tots ells els qui ens ajuden a estar a prop dels necessitats, i fan créixer les iniciatives de servei i de solidaritat. “Us he donat exemple –diu el Senyor als apòstols, després del lavatori dels peus al Cenacle- perquè vosaltres ho feu tal com Jo us ho he fet” (Jo 13,15). Aquest mandat ens compromet a tots, en els escenaris i desafiaments actuals, perquè ens sentim cridats a una nova «sortida» missionera i caritativa, sortir de la pròpia comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries geogràfiques i existencials de la humanitat que necessita la llum de l’Evangeli i de l’Amor Misericordiós de Jesús.

Joan Enric Vives

Arquebisbe d’Urgell

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Juli Fernandez Blasi ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Comments are closed.