En el transcurs de la història de la humanitat han existit diferents formes per aconseguir els productes necessaris per a la seva supervivència. Les principals d’aquestes formes o models de producció han estat: el recol·lector, l’horticultura, l’agrari, l’industrial i actualment el digital. Cada model de producció funciona amb una lògica pròpia que el determina. En el capitalisme és la cobdícia, el competir. En el post-capitalisme la llibertat, el compartir. Els principals canvis culturals, obeeixen a les noves lògiques produïdes pels nous models de producció, que són possibles per l’aparició de nous elements, com en l’actualitat la transformació digital. Canvis culturals que s’inicien en la pròpia persona, els nivells més personals de convivència i finalment en els àmbits locals del municipi, on de debò comença la socialització i la vida comunitària.

Segons Marx una formació social no desapareix, abans que hagi desenvolupat totes les seves forces productives i mai n’apareix una de nova que prèviament no s’hagi incubat dins de l’actual. La interrelació global que permet Internet, fa possible la realització del principi ecològic, inicialment utòpic, de “Pensar globalment i actuar localment”. La relocalització és la condició necessària i imprescindible per començar a obrir nous camins o d’antics renovats, que facin possible avançar cap a la plena ocupació, en l’actual etapa històrica, caracteritzada per la transició d’un sistema econòmic obsolet que no serveix I un de nou que tot just es troba en les beceroles.