Llibres, camí i vida

Mariano Rajoy, el president espanyol, és un personatge que em repel·leix molt políticament però que té cops amagats. I aquesta frase seva en una entrevista: “es pot aprendre per tres vies: llibres, camí i vida”, dono per suposat que no és seva, però és molt bona. Per cert, no dona la sensació que hagi emprat gaire les dues primeres. És a dir, els llibres i el camí. Però reconec que és una gran lliçó vital.

Anem primer pels llibres i seguim amb frases interessants. Una vegada van preguntar a l’actor anglès Hugh Grant, després d’un problema greu, (bàsicament li havien fotografiat amb una prostituta, tot i estar casat) si seguia teràpia i va respondre que els britànics preferien llegir novel·les. I és veritat que la lectura no ens farà a tots millors persones però sí que ens dóna més informació sobre el món, aprenem ortografia i en el cas de les novel·les ens fa reflexionar i posar en la pell d’altres. Per exemple, quan vaig llegir Moby Dick em vaig posar en la pell d’un balener nord-americà del segle XIX i a Crònica d’una mort anunciada era un sud-americà benestant que acabarà morint per una venjança. També és cert que la lectura és terapèutica com deia Hugh Grant i et fa oblidar les teves angoixes, almenys per moments.

El camí. És cert que un escriptor assegurava que el nacionalisme es cura viatjant a altres indrets diferents d’on t’has criat, cosa que no és exactament veritat. Però sí que és evident que si comparem el lloc on ens hem criat amb d’altres i amb cultures diferents podem ampliar la nostra visió del món. El nacionalisme no se’ns curarà (ni falta que fa), però sí es matisarà. I podrem, per exemple, saber que als Estats Units els qui treballen al sector serveis són més amables que a altres llocs, però al sud d’Europa ho és la gent en general. I que a tots aquests llocs hi ha bona gent i mala gent.

I la vida. La vida ens dona moltes decepcions i desil·lusions. Sí. Però també veiem que hi ha coses que romanen i que valen la pena. Després de les tormentes i els problemes vindran les coses bones i a l’inrevés. I cada cop és més evident que hi ha coses que valen la pena fruir. La bellesa d’una posta de sol, el somriure d’un nen, una actitud generosa d’un amic…Llibres, camí i vida. Cada cop crec que és més veritat…tot i que ho digui Mariano Rajoy.

Pere Moliné

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Comments

Llibres, camí i vida — 1 comentari

  1. Realment la frase és genial!!!! Llibres, camí i vida, tot amb una bona digestió; és a dir, llegir-caminar i viure, amb petites aturades que ens permetin reflexionar sobre allò llegit, el trajècte caminat i allò viscut. M’ha agradat l’article, amic Pere!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*