Els autors de l’art a Andorra des del segle XVI al segle XVIII

El passat dia 11 d’abril es va presentar a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino el llibre que recull la recerca sobre l’Art d’Andorra des del segle XVI al segle XVIII, així com la reidentificació de les seves obres i autors. Conservat inèdit a la Biblioteca Nacional, el llibre és fruit dels estudis sobre l’art religiós a Andorra, realitzats pels professsors de la Universitat de Girona , Joan Bosch Ballbona i Francesc Miralpeix Vilamala (ambdós  doctorats en Història de l’Art). Els especialistes han comptat amb el suport dels tècnics del Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra.  Tanmateix la proposta es va desenvolupar en el marc d’un Conveni de col·laboració  signat entre el Ministeri de Cultura (2008), el qual es va ampliar l’any 2013 amb l’Institut Català de Recerca Històrica en Patrimoni Cultural (ICRPC).

Després de la presentació oficial per part de Bernadeta Garrallà, responsable de Patrimoni  i coordinadora de l’edició,  els dos realitzadors  van exposar el seu estudi amb detall sobre les diferents etapes del procés identificatiu, que ha permès recuperar el nom d’autors que en un principi es consideraven  anònims. També hi va participar posteriorment  el fotògraf  Àlex Tena que va  reproduir les imatges per a la projecció,  que es va fer a l’Auditori Nacional en  l’acte de presentació.

S’ha de constatar que Patrimoni Nacional d’Andorra ja tenia identificats la majoria dels retaules que constitueixen l’art andorrà, però aquest estudi ha permès aprofundir i reidentificar algunes obres anònimes,  que ara portaran el nom real del seu  autor.  S’ha de tenir en compte que els pintors i escultors eren artistes que pintaven en les comarques veïnes i que alguns d’ells fins i tot arribaren a treballar molt lluny del seu lloc d’origen com és el cas del mestre d’Ansalonga que havia treballat al Conflent i al Rosselló així com a Santa Maria del Prat d’Argelés, etc.  

Quant als materials emprats, anteriorment era la fusta, però arran  dels canvis eclesiàstics de la contrareforma, es varen anar modificant les tradicions en quant  als materiales emprats,  així  com en els colors i els pigments que integraven els daurats dels retaules, les pintures  i les imatges  religioses d’aquests segles tan importants de l’art sacre andorrà.

La influència del Concili Vaticà II, convocat pel Papa Pau VI, així com la Reforma marcada per l’anterior  Concili de Trento, van incidir en una nova manera d’interpretar les manifestacions religioses , però tambè va evolucionar la técnica pictòrica amb el naixement de l’art barroc. 

Andorra no estava aïllada artísticament com molts pensaven, sinó que rebia l’aportació dels mestres pintors de tot Europa que deixaren constància  de l’art religiós en tot el territori. Amb  més de 35 capelles, distribuïdes en les sis parròquies (ara, 7) el Principat d’Andorra, també tenia una clara dependència dels pintors i escultors de l’entorn del Bisbat d’Urgell, i d’Occitània . També es constata la presència dels mateixos artistes que com és el cas de l’anomenat “scultor del regne de França” Antoni Tremulles que aquí va fabricar el retaule de Sant Germà a l’Església Parroquial de Sant Julià de Lòria  i  a practicament 180 Km. va iniciar l’obra monumental del retaule Major de Sant Joan de Valls, ciutat que més tard es va agermanar amb Adorra la Vella (1967). Eren artistes  creatius que es movien també arreu dels països catalans, així que amb l’estudi aprofundit de les altres produccions veïnes, s’han pogut identificar molts autors d’obres, fins ara considerades anònimes.

Per altra banda, en el cas del retaule de Sant Miquel d’Ansalonga, l’estudi contradiu la primera catalogació realitzada el 2010, que l’atribuïa a Jeroni d’Heredia. Per contra, apareix identificat l’escultor Miquel Ramells i el daurador Guiu Borgonyó que fins ara havien estat identificats com el Mestre de Canillo i ara sabem que ambdós són els autors dels retaules de Sant Miquel de Prats i de Sant Joan de Caselles, entre altres.

Quant al Mestre de Pal, s’ha identificat com el Fuster Isidre Clusa i el pintor Agustí Claramunt. El retaule de Sant Cristòfol d’Anyós s’ha identificat com a obra de Joan de Monteverde. Les pintures de Sant Cerni de Nagol s’han adjudicat  a Pere Carreu i Miquel Orcau i així fins a una vintena d’aportacions amb autors ja coneguts com Antoni Viladomat (1678 -1755), Joan Casanovas (1691 – 1770), etc. 

Finalment s’ha de constatar que el volum inclou la introducció per part de la Ministra de Cultura,  Olga Gelabert i el pròleg va a càrrec del Representant del Copríncep Episcopal, Josep M. Mauri Prior.

En el llistat d’acrònims s’inclouen tots els arxius consultats, des de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins als arxius comunals i el Museu Diocesà d’Urgell entre altres centres de documentació, a part del propi Arxiu Nacional d’Andorra.

El llibre “L’Art de l’Època Moderna a Andorra” (segles XVI al XVIII), és un volum de més de 400 pàgines que constitueix un tresor patrimonial per a tots els andorrans i especialmente per als amants de les Belles Arts.  

 

TOTES LES NOTÍCIES