El proppassat dijous dia 22 de març es va presentar al Centre Cultural de La Llacuna l’últim llibre escrit pel poeta Manel Gibert. En format d’HAIKVS i amb les il·lustracions coloristes del Sergi Mas, l’autor ens transporta a un altre àmbit.
Espai i temps que el també poeta Carles Duarte prologuista del llibre, defineix com a “Meravella”. Perquè Manel Gibert ja és un expert caminant del món literari amb diversos reconeixements que aquí es van iniciar amb aquell poemari “Pluja” de l’any 1998 . “Pluja”, va ser editat dins la col·lecció originals del Diari d’Andorra, i amb aquella obra, el poeta va guanyar el primer premi del concurs de poesia del Dia Mundial del llibre, concedit per la Biblioteca Pública del Govern.
Tanmateix, Gibert va ser finalista del Premi Grandalla de poesia del 1999, convocat pel Cercle de les Arts i les Lletres amb el títol “L’inventari de tendreses”. Prèviament havia escrit “Poemes del vent i del blau” on l’escriptor recorda els seus temps de silencis i de llunes, etc.
Va continuar amb ”Quaderns d’Arans” i després va escriure ”Blaus a la deriva”, ambdós publicats per “Editorial Andorra”. Traduït a onze llengües, Manel Gibert ara ens sorprèn de nou amb els seus “HAIKVS” que recull en un delicat llibre on participen a quatre mans, l’ il·lustrador Sergi Mas i el poeta, que comparteixen art i escritura a “L’ombra del solstici”.
Gibert ens aporta seixanta-cinc Haikus, una antiga forma poètica japonesa que està ben arrelada a la literatura catalana, tal com apunta en el pròleg del llibre el poeta Carles Duarte. Per altra banda, aquesta fórmula màgica de fer versos permet a l’autor exposar-se, i alhora despullar-se de totes les paraules sobreres per només retenir les essències, plenes de musicalitat literària.
El poeta passeja admirant la natura que ja havia descrit anteriorment i ara només la respira, l’ olora i la imagina i sols n’escriu una pinzellada poètica. Pinzellada que acompanya amb el color del Sergi, somiador i creatiu alhora que magnifica tot el llibre d’Haikus andorrans, localitzats en entorns concrets del país, sobretot a Ordino.
És un llibre que hom pot llegir en qualsevol moment del dia, perquè desprèn harmonies de color, acompasades en un temps indefinit i esperançador. Temps de poemes i flors, on s’intercalan algunes ventades i “l’arc de Sant Martí” en contrast. Contrast entre les paraules i el color dels paisatges imaginaris i també reals . L’autor segueix el compàs del ritme del poeta enamorat de l’entorn viscut i , en un gran espai de paper que l’acompanya sempre, escriu …Rogent crepuscle/la pell del rost s’abranda/ jo m’estremeixo (Haiku 10).
El riu murmuri/ tel·lúric fressa dolça/ remor somorta (Haiku 21). Finestra enfora/siluetes difuses/paisatge abstracte (Haiku 35).
Continua fins a… l’Haiku 60 amb: Alta devesa/una Guineu ensuma/el baf de l’oratge. L’avellanosa/engalanada embolcalla/el trencall ombrívol (Haiku 61)
Per acabar amb: Banderes lliures/ondegen al migdia/ són orenetes (Haiku 65).
“L’ombra del solstici” del Manel Gibert i il·lustrat pel Sergi Mas i Balaguer també poeta del color, és una acurada representació d’Haikus que us recomano llegir i admirar pausadament.
