Marta Deu, la poetessa del Pas de la Casa, presenta el seu primer llibre

El passat dilluns dia 27,  la sala d’Exposicions del Comú d’Encamp va acollir la presentació del llibre “Del Pas de la Casa, menuda memòria” editat per “Anem editors”.

Va ser una festa de la poesia a Encamp, on precisament s’acabava de celebrar el Dia Mundial d’aquesta disciplina (23.3.2017) . L’àmbit guardava fins i tot el logo majestuós de color magenta que il·luminava l’espai de la sala encampedana a la Plaça dels Arínsols.

Marta Deu va presentar el seu poemari dedicat al Pas de la Casa a través dels records  de la seva infantesa i entre els seus poemes escriu: “Dos trencalls de riu,/ dues illes desertes/ i la remor de l’aigua/ que refresca/ els meus somnis d’infant ” (pag. 25).  

Segueix un altre dels fragments que m’he permès triar entre la muntanya de versos tots intensament plens d’emocions viscudes : ”El cobert de la casa…/ el pas lent i poruc, / el respirar anhelós…/ Són quatre els esglaons/ i són tres les arcades/. A terra llosa viva/ i l’ampit de granit./  El record/ resta intacte/ i l’encuny immutable. ” (pag. 29).

També l’enyorança impulsa l’autora a escriure…”Setembre em porta lluny/ a Prada de Conflent. / Resta enrera  la casa/ i retrobo els brogits/ i els riures d’estudiants/. La nit recordaré/ que, a dalt de la muntanya,/ ha caigut el silenci / tot esperant la neu. ”(pag. 35). La poetessa també ens parla d’altres  nocturns…”De nit, / la llum és diferent /segons els anys,/ al pas dels temps./ ” (pag. 55).

Tal com va dir la pròpia autora, la seva expressió és la poesia descriptiva i jo em permeto afegir que és sonora i rítimica i quasibé perfecta, perquè la Marta Deu és una de les poetesses que comparteix,  alhora que és una amant de les Belles Arts, també de la música, ella va ser la cofundadora del “Cor  Nacional dels Petits Cantors d’Andorra” (1991).

Tanmateix, l’escriptora  dedica el seu llibre al seus nets i empra la prosa per a completar el seu poemari que conté:  narrativa, història i poemes  que respiren musicalitat en cada una de les seves manifestacions.

Les seves paraules, madures i reflexives,  ens arriben i ens apropen la memòria del Pas, com a lloc de PAS i a vegades també de solitud. “El meu cor riu i plora/ Estretament nuats/ Poble jo…Tu, estimat,/ florint forces i béns/llançant posteritat” (pag.67)

Ja a l’última part del llibre, Marta Deu escriu un nou capítol en una prosa també poètica: “M’agrada recordar” i en aquests espais ens parla de sentiments i records personals i familiars. Inclouent  els “seus Reis Mags” al Pas de la Casa, baixant en un trineu conduït  per cèrvols  imaginaris i reals a través de les muntanyes nevades del Pas, a proximitat de França i en els límits del país estimat: Andorra.

Finalment, la  Marta Deu afegeix  i també a viva veu fa els agraïments als presents i als absents, sense oblidar els veïns del Pas, i parla del suport del seu editor Josep Enric Dallerés, també amic  que l’ha aconsellat  en l’elaboració del llibre, del qual la Marta diu que l’edició és tal com ella l’havia imaginat,  tant en el disseny com en l’estructura del poemari. Com hem dit abans, inclou  un annex en forma de prosa que explica la vida i els paisatges multicolors del Pas de La Casa a través de les quatre estacions.

En ell llibre descobrireu  un món  allunyat en el temps, del “Pas de la Casa” mitjançant la veu poética i literària de la Marta Deu.

Per cloure l’acte de presentació del seu llibre, la Marta Deu  també ens va interpretar diferentes cançons i poemes musicats, acompanyant-se amb la guitarra  i amb la seva  melodiosa veu, la poetessa del Pas del Pas de la Casa ens va  captivar a tots.

Resumint “Del Pas de la Casa, menuda memòria” escrit per la Marta Deu i Pedrerol,  constitueix alhora una “gran memòria” poètica del Pas, del Temps i de les Persones que formen part de la història de vida, a la natura inseparable, de les seves muntanyes, quasi sempre blanques  del Pas de la Casa i el seu entorn irrepetible.

TOTES LES NOTÍCIES