Cecilia Bartoli conquesta Andorra amb el suport de Sergio Ciomei

La mezzo italiana Cecilia Bartoli, un dels plats forts de la 23 a Temporada Morabanc, va fer un recorregut per les grans àries d’òpera des del segle XVI fins als nostres dies. La cantant va oferir un selecte programa que incloïa algunes napolitanes essencials d’un estudiat repertori líric.

A la primera part ens va introduir al cant amorós, compost pel també italià Giulio Caccini (1551- 1618) i pertanyent a la col·lecció considerada dins de la “nova manera d’escriure la música” (1614). Seguiren “Se Florindo è fedele” de “l’ària antiga” composta per Alessandro Scarlatti (1660 – 1725). Després “Selve amiche” d’Antonio Caldara (1670 – 1736).

De Vivaldi (1678 – 1741),  Cecilia Bartoli va cantar una ària  del primer acte de l’òpera “Ottone in Villa” del 1713 titulada “Gelosia”. A continuació el pianista com a solista va interpretar la “Sonata en Mi Major K-380” de Domenico Scarlatti (fill d’Alessandro Scarlatti), que per cert ja havíem escoltat a l’inici de la Temporada interpretada pel pianista francès Alexandre Tharaud ( 24.2.2017).  

Continuant ja dins el barroc, arribem a Handel (1685 – 1759), del qual la mezzo va interpretar “l’Ària of Piacere “de l’oratori  “Il trionfo del Tempo e del Desinganno” i titulada “Lascia la spina” (1707).  De Nicolo Porpora (1686 – 1768) va cantar  l’ària de l’òpera  “Adelaide” titulada “Nobil Onda”(1723).

De “La Clemenza de Tito”  d’Amadeus Mozart (1756 – 1791) ens va oferir l’ària “Parto, ma tu ben mio” , seguidament el pianista sol va tocar la “Fantasia en re menor K397” del mateix compositor.

La cantant recupera la seva itàlia natal amb Rossini (1792 – 1868). Segueix amb Vicenzo Bellini  (1801 – 1835) i la seva “Vaga luna che inargenti ”, una “arietta” amb text d’autor anònim dedicada a Giulietta Pezzi (1810 – 1878), una poetessa, escriptora i periodista, filla del crític teatral Francesco Pezzi.  S’emmarca en l’estil del “Bel Canto” i la partitura està escrita en “La bemol Major”.  De Donizetti (1797 – 1848) “Me voglio fa na casa” i seguidament “La Danza” de Rossini. La danza  és una cançó a ritme de la Tarantel·la napolitana i forma part de la col·lecció “Les soires musicales” (1830). La lletra és del també poeta Carlo Pepoli (1796 – 1881). S’ha de constatar que va ser Franz Listz (1811 – 1886) qui va transcriure “La Danza “per al piano, precisament per encàrrec de Frédéric Chopin (1810 – 1849).   

El pianista Sergio Ciomei ens va introduir a la segona part, interpretant la peça “Piccolo tango” (1907),  una composició pianística de Giacomo Puccini (1858 – 1924) amb el qual va continuar el recital  amb una sèrie de cançons pertanyents al també gran melodista italià: “E l’Ucellino”(nana), “Terra e mare”, “Casa mia”, i “Avanti Urania” (romanzas), etc. També de Puccini, la Mezzo soprano Cecilia Bartoli va interpretar una coneguda ària de l’òpera “Gianni Schicchi” titulada “O mio bambino caro” (1918).

El concert va continuar amb les tradicionals napolitanes” de Francesco Paolo Tosti (1846 -1916),  “A vucchella”, “Aprile” i “Ninna nanna”. Tosti  que era cantant, compositor i fins i tot tocava el violí, va deixar més de 500 romanzes. Poetes com Gabriele d’Anunncio i Giovanni Sgambini entre altres,  van acostar-se a les seves composicions, un fet que va propiciar que el compositor posés música a una gran diversitat de poemes. I cançons que han cantat la majoria de les grans estrelles de l’anomenat “Bel canto” de tots els temps.  Des del tenor també italià   Beniamino Gigli (1890 – 1957) fins a Pavarotti, i ara Cecilia Bartoli, etc.  

De Giovanni Gaeta (1884 – 1961) conegut amb el pseudònim  d’ E. A. Mario, Cecilia Bartoli va cantar una versió de la popular “Santa Lucia” així com “Tammurriata nera”. Va continuar amb “Comme facete mammetta? De Salvatore Gambardella (1871 -1913).  

Va tancar amb la popular i més propera en el temps “”Nel blu dipinto di blu” de Domenico Modugno ( 1828 – 1994), també coneguda com “Volare oh oh”, i amb la qual, el cantant i autor  va guanyar el Festival de Sant Remo del 1958.

Al final, el públic en peu va demanar diversos bisos i la cantant va interpretar “Canzoneta española” de Rossini, i també “Monasterio de Santa Clara”, una mena de balada de Jorge Sepulveda (1917 – 1983). Per acabar amb la coneguda napolitana “O sole mio” (1898) amb lletra de Giovanni Capurro i música d’Eduardo di Capua ( 1865 – 1917).

S’ha de destacar la gran interpretació del pianista que plegats van constituir una dualitat vocal i sonora més que perfecta. Tanmateix el pianista té un llarg currículum i una gran experiència concertística arreu, que li ha permès actuar com a pianista en diverses orquestres,  així com a solista al “Mozarteum”de Salzburg. Sergio Ciomei, amb Cecilia Bartoli, al seu dia, van enregistrar conjuntament  el CD titulat “Òpera prohibita” sota la Direcció de Marc Minkovski i “Les Musiciens du Louvre”.

S’ha de dir que, ambdós intèrprets (la cantant i el pianista), presentaran aquest mateix programa titulat “Un viatge de 400 anys de música Italiana”  al Palau de la Música Catalana el dilluns dia 27.3.2017.

La propera cita d’aquesta “23a Temporada de Música i Dansa Morabanc” serà el divendres 28 d’abril 2017 amb “Forever Tango”. 

 

TOTES LES NOTÍCIES