No sé com et dius, tampoc importa…
¿Saps? M’has fet recordar un divendres quinze d’abril de l’any 2000. Sí, tu tenies dos anys quan van matar al nostre estimat Nuno, apallissant-lo fins a provocar-li la mort…
Els botxins eren dos nois, de més o menys l’ edat que tu tens ara. Es van pensar que en Nuno no tenia dret a ser respectat perquè el seu gran defecte era ser homosexual i, volent-lo ensenyar a “ser un home”, van decidir seguir-lo, arraconar-lo en un carreró i donar-li una pallissa…
Disset anys desprès apareixes tu… en un altre lloc, en una altra circumstància. Decideixes colpejar a dos nois que s’estan donant un petó perquè et molesta i… jo em pregunto: ¿és el petó que es donen aquestes dues persones el que et molesta o és el petó que potser tu estàs anhelant i que mai t’arriba de ningú?… ¿Potser actues així perquè cada vegada que veus expressions d’estimació et sens més i més desgraciat, perquè no ets capaç ni de rebre ni de donar amor, perquè estàs malalt?…Tot tu ets un conflicte… els teus pares també ho saben, ho han dit a tothom…
Estàs enfadat amb la vida i bolques la teva carència afectiva amb una violència macabra vers els que tu creus que son culpables de la teva pobresa emocional. Et vas pensar que el petó d’aquells dos nois era un petó robat, que era teu i que no se’t va donar perquè tothom sap com ets, tothom sap que sempre ets violent, que no mereixes ésser estimat perquè no saps ser-ho, no saps fer-ho i… sempre estaràs sol, sense petons i sense estimació.
És molt possible que també siguis racista, masclista, xenòfob… Qualsevol manifestació d’igualtat, de respecte, de pau i d’amor se’t presenta com una amenaça que et fa sentir sol, petit, desesperat i infeliç… Davant de tanta desesperació que tu mateix generes, actues amb violència, amb l’ajut de còmplices carronyers, fugint desprès d’atacar a les teves víctimes… Les ataques perquè saps que tenen allò que tu mai podràs tenir: amor.
Se t’ha enxampat i possiblement els teus còmplices, covards com tu, també ho seran, perquè tot el poble de Berga us ha repudiat, així com la gent que no suporta la violència, perquè el respecte mai està al costat de l’agressió… Deus estar molt malalt, molt enfadat perquè has convertit en herois, sense tu voler-ho, a dos nois que s’estimaven, dos nois que han tingut millor final que la que va tenir en Nuno, que no va poder ser un heroi en vida, només en la mort…
No tinc més que dir-te… Només et desitjo molta vida i també llàgrimes… tantes com víctimes de maltractaments moren i pateixen cada dia en mans de gent com tu…
La mort del meu estimat amic Nuno va ser un bon pal per a tots en especial per a la seva família, que aquests desgraciats li fessin el que li van fer…no te nom…s’haguessin hagut de podrir a la presó i que ploressin llàgrimes de sang com ho van fer la família. Quan veig als desgraciats que van matar en Nuno, em fa fàstic i no se el que el hi faria…
No hi ha dret que la gent no sàpiga respectar la condició sexual.
Només puc que donar-te una forta abraçada, per a tu, per a tots els seus amics i amigues i molt especialment per a la seva familia.