Els passats dies 4 i 5, de nou l’òpera va omplir l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria, amb “La Traviata” composta per Giuseppe Verdi (1831 – 1901). Amb el llibreto original de Francesco Maria Piave (1810 – 1876) que es va basar en la novel·la “La Dama de les Camèlies” d’Alexandre Dumas (fill)(1824 – 1895), l’òpera està extreta directament de l’obra teatral homònima.
S’ha de dir que Piave era el llibretista preferit per Giuseppe Verdi, que li va encarregar també els llibretos de Rigoletto, Macbeth i la Forza del destino.
Quant a “La Traviata” de l’Auditori Claror, s’ha de dir que va ser una versió excel·lent i una treballada interpretació per part de tothom. Destaquen evidentment els papers protagonistes de la Jonaina Salvador com a Violetta Valery i el baríton Otar Nakashidze en el paper de Giorgio Germont, a part del tenor Alain Damas en el paper d’Alfredo. Tanmateix, la jove soprano Maria Soler va atreure als espectadors amb la qualitat vocal i alhora interpretativa del seu paper com a Aninna. La resta igualment correctes en les respectives veus, i en cadascun dels seus personatges.
L’excel·lència també per al Director musical i pianista Nikola Takov que en la seva doble disciplina va superar tots els reptes musicals.
Igualment, la direcció escènica a càrrec d’Allex Aguilera i l’escenografia realitzada per l’Escola d’Art de Sant Julià de Lòria dirigida per Philippe Lavaill, van complir els seus objectius. Amb pocs elements però molt estudiats i el suport de la il·luminació per part de Jordi Sanchez i el seu equip tècnic, van assolir el seu compromís. La direcció artística de l’Esbart Laurèdia i la coreografia de Jaume Torra amb el vestuari de Rafato Teatre, van donar espectacularitat a una gran vetllada.
El suport coral sota la direcció de la Catherine Metayer que va preparar i dirigir els membres tant del Cor Jove del Petits Cantors com del Cor de Cambra de les Valls, van completar un repartiment estel·lar, que el públic va saber apreciar i premiar amb els aplaudiments merescuts.
S’ha de dir que la versió de “La Traviata” que acabem de gaudir, no té res a envejar a aquella representació dels Amics de la Òpera de Sabadell, que vam poder veure els afeccionats , ja fa 7 o 8 anys aproximadament, en el mateix escenari lauredià.