Fa poc, un conegut meu es va sorprendre quan li vaig dir que era un gran tímid. I no s’ho creia perquè, entre altres coses, he treballat durant molt de temps de venedor al carrer, enquestador i periodista. Probablement, he hagut de tractar amb desenes de milers de persones i, és clar, això no quadra molt amb un tímid. Però, tot i això segueixo considerant-me un tímid. Potser la paraula correcta no és aquesta sinó insegur. Encara segueixo sent insegur, tot i que sigui en l’interior del meu cor. “Com tots”, em va replicar categòricament el meu conegut. I és cert, la inseguretat plana en les nostres vides. Inseguretat com a sinònim de por (gran o petita) al que pugui passar, a les conseqüències del que fem o deixem de fer. Tots tenim les nostres inseguretats i pitjors són els que no semblen tenir-les o no les mostren. Acostumen a ser més atractius i interessants pels altres que els qui mostren pocs o molts dubtes, però normalment són els qui ens porten al desastre. Perquè, sovint, aquesta gran certesa amaga un infern interior que no volen reconèixer i expulsen a l’exterior amb agressivitat. L’exemple clàssic és un Hitler que ho tenia tot massa clar.

No donem mala fama a la inseguretat, fruit de la por. Només hi ha unes 600 persones, aproximadament, que no tenen por al món. Cap ni una. És el fruit d’un desequilibri genètic que converteix als qui el tenen en uns discapacitats. El motiu és que la por ens pot dominar i amargar l’existència però també ens prevé de problemes i ens ajuda a decidir. Per això, no podem viure amb la por però tampoc sense i hem d’aprendre a dominar-la. Un remei molt simple acostuma a ser reconèixer les nostres pors i inseguretats de la manera més asèptica possible. Com a mínim, ja tenim un diagnòstic del que falla en la nostra existència i arribats a aquest punt veure que és el que podem afrontar, quina por podem vèncer, i que no. Que és el que ens supera. També hem de tenir clar que quan més sabem de nosaltres mateixos i de l’exterior més ens adonarem del molt que no sabem. Un altre motiu per dubtar dels qui no dubten. No saben el que els espera i per això ho tenen tan clar. La inseguretat ens paralitza i ens subjuga? Doncs sí. Però hem de tenir present que sempre ens acompanyarà.