En una escola pre-universitària un dels seus alumnes amaga un objecte de l’escola, per ser robat quan en surti. L’administració se n’adona i demana als 25 alumnes del grup de presumpte lladregot, que diguin qui ho ha fet i que en el cas de no fer-ho, passada una setmana, els castigaran a tots ells amb uns dies d’expulsió de l’escola. Des del plantejament d’una pedagogia basada en la justícia i l’ètica, és del tot inacceptable que es vulgui castigar a justos per pecadors.

La reacció ètica dels alumnes afectats podria ser la de demanar la intervenció del seu delegat davant l’administració, per revocar la seva resolució injusta, que comporta convertir-los en delators, enlloc de prendre les mesures necessàries per evitar robatoris. Passa però que els alumnes, com a membres d’una societat inculta, renuncien a fer cap tipus de protesta, preferint la seva expulsió, considerada com a uns beneits dies festius, no acceptant en cap moment convertir-se en delators.

Els pares dels alumnes, tots ells majors d’edat, tot i que recriminant el comportament de l’escola que enlloc d’apel·lar al civisme dels seus alumnes, promou convertir-los en policies els uns dels altres. Els hi recomanen la protesta via delegat, que majoritàriament no els hi és acceptada, Fins aquí el relat d’un fet real, que genera més que dubtes sobre el comportament de l’escola, dels seus alumnes i també dels seus pares, que podria ser objecte d’un debat obert, sobre el que en una societat justa, caldria ser estimat com a més raonable.