A final del segle XIX va esclatar la febre de Mart. Un astrònom italià va assegurar que havia vist canals que podien ser d’aigua al planeta vermell. En la traducció a l’anglès es va entendre que no eren rius del planeta vermell sinó construccions artificials. Posteriorment, va haver un fenomen d’aparicions misterioses al cel que molts van entendre que eren naus espacials provinents d’aquest món. Sí, els ovnis van començar al segle XIX i tothom es pensava que eren creacions marcianes. Però el gran esclat de la passió per aquest planeta el va donar al 1898 l’obra “La Guerra dels móns” d’H.G.Wells, on es narra una guerra de conquesta de la Terra per part de sers d’aquest planeta. També li van donar molta fama la saga aventura de Burroughs, el creador de Tarzan, on s’expliquen les aventures de John Carter, un militar nord-americà a Barsoom, sí aquest planeta. A principis dels 50, Bradbury va narrar la conquesta de Mart per part dels nord-americans i els marcians eren vistos com els indis de l’Illinois de l’escriptor del segle XIX. I també com el lloc on els humans podien tornar a començar.
Però les missions espacials ens van descobrir un Mart inhòspit que, potser, hauria acollit vida però ja no. Encara hi ha internautes que diuen que hi ha construccions marcianes visibles en les fotos de la NASA però és significatiu que la darrera pel·lícula de ciència-ficció sobre aquest món, “Mart”, ens descriu un planeta inhòspit i buit. I on el protagonista, un astronauta perdut, ha d’intentar sobreviure com pugui. Quina gran diferència entre el Mart de les guerres interestelars de Wells i aquest. Poc a poc les fantasies que havíem acollit respecte aquest món s’han anat esvaint. Potser algun dia colonitzarem aquest planeta però tenim més coll avall que no trobarem res de màgic o misteriós. Igualment, en l’era dels mòbils intel·ligents amb càmera cada dia es fotografien menys ovnis i, evidentment, ningú pensa que vinguin d’allà sinó de molt més lluny. Hem guanyat en realisme però hem perdut en sentit màgic respecte aquesta i altres qüestions. Però sempre és bo recordar la frase de Shakespeare que “hi ha més coses al cel i a la terra de les que els nostres savis poden arribar a imaginar”.
