No sóc massa partidari de donar veu a les relacions entre aliments i salut, però si en la meva darrera aportació vaig trencar una llança en contra del panga, em sembla de justícia trencar-la avui per l’arròs. El de tota la vida. Demostrant així que els humans som tan rucs com alguns voldrien.

Perquè, immersos com estem en un corrent naturista que defensa el producte natural, com més antic i oblidat millor i com menys manipulat també, llegir que reduïm els efectes de la contaminació natural per arsènic de l’arròs que mengem en sotmetre’l al procés tradicional de rentat, pelat i polit, em reconforta. I que també la cocció en aigua abundant té avantatges enfront la cada cop més present cocció al vapor.

No seré jo qui reclami la prohibició de l’arròs integral ni el remullat obligatori de l’arròs abans de preparar la paella. Però sí que vull ser dels que reclamin una informació veraç, clara i, sobretot, desinteressada. Cal que sigui el ciutadà, amb el seu criteri i un cop valorada la informació, qui decideixi de quin mal vol morir. I mai millor dit.

Les aigües porten arsènic. Naturalment unes més que altres. Aquest arsènic el retenen els vegetals que creixen a l’aigua com l’arròs. I l’acumulen a les llavors i, sobretot, a les seves beines. Per tant, tot el que sigui retirar (pelant i polint) o rebaixar (rentant o bullint en aigua abundant i escorrent) aquest contingut d’arsènic, és beneficiós per la nostra salut.

I això em porta a la reflexió global. No tot el que hem desenvolupat i aplicat els humans és perjudicial. Coem la farina per fer-la més digestiva, purguem les albergínies perquè piquin menys, congelem el peix per evitar la proliferació de bacteris… Uns cops l’encertem i altres no. Totes les solucions tenen cara i creu. És llei de vida. El que no podem fer és combregar amb el que feien els primers humans i malfiar-nos per sistema d’allò que proposen els que estudien els processos. La fe, diuen, mou muntanyes. Altra cosa és si ens garanteix la salut.