El passat divendres dia 3 de febrer, es va presentar a l’FNAC d’Andorra la Vella, el que seria el segon llibre del periodista Andreu Claret, que havia estat delegat de l’Agència Efe a l’Àfrica Subsahariana i a l’Amèrica Central. Amb un llarg currículum, Andreu Claret també havia exercit de professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. A l’última etapa va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Entitat fundada l’any 1989 i que incorpora la societat civil mitjançant el su Alt Patronat i un Consell Assesor format per universitats, empreses, i institucions; així com personalitats mediterrànies de reconegut prestigi internacional. A més a més, l’Andreu Claret del 2008 al 2015, va ser director de la Fundació ANNA LINDH pel diàleg intercultural, a la seva seu d’Alexandria.
És precisament en la seva estada de més de set anys a Alexandria que Claret va elaborar la que seria una novel.la magna, amb més de 450 pàgines, que inclouen l’epíleg així com un epigrama del poeta i filòsof grec “Pal·lades” nascut a l’Alexandria al segle IV. Pal·lades és autor de nombrosos epigrames de l’antologia grega i l’escriptor ha seleccionat el següent: “La vida és un viatge perillós” que ens introdueix al llibre que ara acaba de presentar, amb el suport del també historiador i escriptor Joan Peruga i acompanyat del seu germà Gerard Claret.
Un viatge perillós i alhora seductor, que l’autor recrea en un itinerari que s’inicia a la mateixa Alexandria i que passant per Jerusalem i l’oasi de Siwa, visita i es detura per admirar les catedrals de Cracòvia. Ens passeja per Nàpols i per Florència, fins arribar a les mateixes portes de la Ciutat del Vaticà.
Amb el títol de “Venjança: la dona que buscava la veritat a Alexandria”, l’autor ens va conquerint pas a pas en el seu territori literari a l’entorn de la Mediterrània, en una mena de triangle que el mateix escriptor defineix com el “Tetractys pitagòric”. És d’aquesta referència que el presentador del llibre, Joan Peruga, ens va parlar d’una novel·la en forma de piràmide.
L’autor també escriu en el seu llibre “Venjança”, que el seu personatge, en comptes de passejar pel carrer Spaccanapoli i menjar-se la millor pizza del món, feia una incursió en el significat del “Tetractys pitagòric”, creat per Pitàgores (569 AdC – 475 AdC) i que correspond a deu punts col·locats en forma de piràmide. Per altra banda, en l ‘univers pitagòric, el “Tetractys” és també “l’acord perfecte” en la música, i alhora, el principi de totes les coses.
Així s’expressa Claret, que evidentment en tant que germà de músics, té uns amplis coneixements musicals, que li permeten enriquir encara més el seu ampli vocabulari, amb la fluïdesa dels grands mestres. Com a rerefons de la trama novel·lada per Andreu Claret, hom recupera dades històriques i revisa les relacions entre els coptes egipcis, els pagans i els musulmans, perfilant-se les diferències Orient-Occident a través dels temps.
Per altra banda, l’escriptor crea el seu persontge femení a la recerca d’un important manuscrit. Podriem classificar la novel·la de Claret com un “thriller” amb un fort contingut de realitat possible. El format de ficció, li permet alliberar els personatges al seu ritme narratiu, sense sentir-se condicionats per la història, però amb la màxima fidelitat al context històric en que es desenvolupa la trama. Així ho va justificar el propi autor.
La novel·la ens recorda la importància de la Biblioteca d’Alexandria, a través de la protagonista principal la “Aileen O’Neill”, una jove atractiva, i una advocada que fuig del seu passat fosc i es refugia a Alexandria per escriure una novel·la, però l’assassinat del seu amic antiquari ho canviarà tot . La “Venjança”, el personatge principal d’Andreu Claret, és una dona que posa en risc la seva vida per recuperar el manuscrit que podria correspondre a les cartes d’Hipàtia (355 – 416) dirigides a Sineci de Cirene (373 – 414) i que confirmarien l’existència d’una conxorxa destinada a qüestionar la història del Cristianisme.
Hipàtia era una filòsofa i mestra neoplatònica que va despuntar en el camp de les matemàtiques i l’astronomia. Per altra banda, Cinesi de Cirene era un clergue i filòsof del neoplatonisme, que al seu dia va esdevenir bisbe. És autor de diversos tractats, entre els quals, hi ha el seu “llibre dels somnis” on defensa que els somnis són revelacions de la divinitat. S’ha de destacar els seus assaigs de fusionar els pensaments neoplatònics i el cristianisme mitjançant diversos tractats datats al segle V.
A la novel·la també hi retrobem el Monestir de Santa Caterina prop del Sinaí i diferents passatges bíblics que ens aporten moltes reflexions sobre l’Església de Roma i la convivència entre els luterans i els catòlics a través dels temps.
Hi ha un context històric que la novel·la manté sempre com a rerefons d’un escenari de ficció i que ens aporta nombroses dades al llarg de les més de 450 pàgines d’aquest interessant i ben documentat llibre, editat per “Columna”.
En resum, una voluminosa recreació literària que, sens dubte, interessarà a un públic molt divers, com diverses són les seves arrels ,i que, tal com diu el propi Andreu Claret, en veu de la seva protagonista, constitueixen uns fets que podrien modificar la manera com les dones i els homes es relacionen amb el seu Déu.
