De vegades podem trobar relacions en múltiples aspectes que, aparentment, estarien inconnexes. I no ens hauria d’estranyar tant com ho fa, perquè la nostra visió de la realitat no és més que això: una síntesi, però no la realitat completa. Fins i tot en els àmbits i matèries que coneixem més. I és per això que he trobat una gran relació entre la meditació índia que ens demana preguntar-nos qui som, la meditació tibetana sobre la mort i la reflexió de Bruce Wayne, àlies Batman, a la pel·lícula Batman Begins: som el que fem.

La meditació que ens reclama preguntar-nos qui som, ens diu també que, un cop haguem contestat, ens requerim sobre qui ha estat l’autor de la qüestió. I així, fins l’absurd, ja que en el fons els individus no existim com a tals. Podríem dir que som coalicions de desitjos, cèl·lules i inquietuds, sovint indesxifrables i massa vegades contradictoris. L’exemple clàssic és la lluita entre el bé i el mal que hi ha hagut fa una estona en el meu interior quan m’he comprat un donut de xocolata a la pastisseria. No és bo per l’economia ni per la salut, deia la part més raonable. Tinc gana ha respost el meu jo més impulsiu i, per cert, s’ha sortit amb la seva. També hi ha hagut una batalla en el meu interior a l’hora de fer aquest article. Tenia ganes de fer-ho el més aviat possible i altres parts del meu cos ho han demorat tant com puc. Qui sóc? Una barreja de tot plegat unificada en el mateix cos.

La meditació de la mort vol que ens imaginem en el dia del nostre enterrament. Com els nostres amics i familiars ens ploren i el que diuen de nosaltres i com, lentament, el cos es va podrint. I com els cucs s’acaben alimentant d’ell. Aquesta meditació pretén que fem aquest exercici diàriament. Per dos motius que en el fons són el mateix: acostumar-nos a la mort i no patir tant per ella i fer-nos valorar més els moments en què no som menjar pels cucs. Ens dóna perspectiva i ens assenyala que fem el que fem tampoc hi ha per tant.

Així que està clar que no està clar el que som, tot i que és evident que som mortals i no ho acceptem massa. Però el que ens defineix davant els altres i, m’atreveixo a dir, que ho fa davant nostre, és el que fem amb les possibilitats que se’ns plantegen. De les mil i una maneres que se’m pot definir, per exemple, no hi és la d’extreballador en una planta d’extracció de petroli a alta mar. Però va haver una vegada en què em vaig plantejar aquesta feina i segur que si hagués seguit aquest camí seria una persona ben diferent. No sé si millor o pitjor i tampoc sé si hauria soportat aquell ambient. Però aquella porta es va tancar perquè ni tan sols la vaig obrir. Batman ens ho diu quan explica a la seva antiga amiga que el que el defineix és la seva tasca com a justicier. Tot i que sabem que és molt més. Igual que nosaltres. Som les eleccions que hem pres a ulls dels altres i de nosaltres. Tot i que, també és veritat, que som molt més del que creiem i pensem però encara no ens adonem.