Dèiem que la setmana passada hauria estat pertinent posar el focus en el mot enquesta, arran de l’última publicada pel GESOP. Però resulta que ja va sortir fa tot just un parell de mesos, aleshores no pas com a protagonista de cap fet d’actualitat sinó com a cosí germà de qüestió, que era la veritable estrella de la setmana (al Parlament s’havia debatut la qüestió de confiança proposada pel president Puigdemont).
    I la pregunta era: amb tan sols dos mil cinc-cents espais n’hi ha prou per saber tot el que cal saber sobre una paraula?
La resposta és: depèn. Perquè a l’hora de parlar de qualsevol qüestió de llengua, per exemple en aquelles disputes de sobretaula que s’acaben convertint en un estèril intercanvi de cops al crit de “al meu carrer es diu així”, allò que compta més és la família: d’on prové, quants derivats té, com s’han format, quines relacions mantenen… Igual que per als bípedes, la família diu moltes més coses sobre un exemplar de les que es veuen a simple vista, i aquests dies d’entaulamentes excessives són una ocasió perfecta per comprovar-ho. Un exemple fantàstic és el del molt laic federalisme: quan descobreixes que prové de fe, concepte religiós per definició, no pots deixar de mirar-te’l d’una altra manera. Per tant, en funció de la quantitat de termes relacionats, l’espai necessari per a explicar-ne un serà més o menys extens.
    Prova d’això és el desconcert que causen els pocs, poquíssims, mots que no en tenen: fins ara ens n’hem trobat quatre (urna, sedició, esbirro iempatia), i tots desperten una mena de desolació gairebé contra natura, com aquells senyors que el dia de Nadal han de dinar tot sols en un restaurant perquè no tenen ningú que els faci companyia.
    De tota manera, com que un rodalmot no fóra un rodalmot sense una mica d’autòpsia verbal, aprofitaré l’avinentesa per il·lustrar tot això amb un exemple quasi parabòlic. Perquè el dia passat, com aquell qui res, vaig fer servir un equivalent d’enquesta que a còpia d’avesar-nos-hi se n’ha convertit gairebé en sinònim: baròmetre. Creat pel llenguatge científic, concretament al camp de la meteorologia, aquest instrument de mesura ha hagut d’acomplir un salt metafòric fins a trobar l’actual sentit, que és el que l’ha popularitzat. I pràcticament ho podem deixar aquí, perquè de baròmetre només n’han sorgit dos fills:barometria i baromètric. Com els deu passar a la majoria de compostos acabats en –metre, que són un parell de centenars. Bona entrada d’any.