Termes del conflicte? (1)

Com que som als dies que som, m’ha semblat oportú fer una pausa en la dinàmica habitual d’aquesta secció i aprofitar el recolliment en què caureu amb el sopor post-tiberis per parlar-vos de la cuina. De la cuina en sentit moderno-periodístic, és a dir, de com es maneguen les coses, en aquest cas els rodalmots.
    Perquè un mot sigui considerat terme del conflicte, en això ja hi vam quedar, ha de complir un parell de requisits: que intervingui de manera decisiva en aquesta guerra de trinxeres en què s’ha convertit el procés (és a dir, sigui invocat o utilitzat durant un mínim període de temps en relació al tema) i que, a partir d’aquest ús, afegeixi un sentit nou o com a mínim un matís processual al sentit o sentits que ja li atribuïa el diccionari. Exemples clars d’això, perquè ens entenguem, són les paraules encausar o inhabilitar i els sintagmes línies vermelles o majoria silenciosa.
    En aquests tres anys que fa que remenem termes conflictius n’hem vist gairebé un centenar i mig. No sé si recordeu que un dia, quan ja passàvem per la cinquantena, vaig confessar que l’empresa m’havia sorprès a mi mateix perquè, contràriament al meu temor inicial (que faria curt), la realitat s’entestava a proporcionar-me més material del que a raó d’una dosi per setmana es podia digerir. De fet, a la base que inspira el rodalmotisme hi ha una observació que després vaig transcriure al llibre on en recullo una setantena llarga (Manual del procés. Vocabulari imprescindible de combat, Angle Editorial, premi Josep Irla 2015): “Ara que al món dit civilitzat les guerres ja no es fan a canonades, les paraules i els nous usos que se’n fan s’han convertit en els projectils més eficaços per abatre l’enemic”.
    Amb el temps, tanmateix, ha sorgit un dilema nou: tenint en compte que la intenció final d’aquests breus articlets és aprendre alguna cosa sobre vida i obra dels mots en qüestió, especialment l’evolució que han sofert al llarg de la història (que és la millor manera de no deixar-se entabanar per la manipulació sovint barroera que en fan els detentors del poder), podem considerar que amb dos mil cinc-cents espais n’hi ha prou? Agafem el cas més recent: aquesta setmana hauria estat d’allò més pertinent analitzar enquesta, arran de la públicació de l’últim baròmetre publicat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP pels amics) que després va ser presentat tan esbiaixadament per un mitjà de Barcelona i que va provocar el consegüent esvalotament del galliner enxarxat. I mentre esperem la resposta, us auguro un bon Nadal.

TOTES LES NOTÍCIES