Confesso que el verb moure se m’ha fet antipàtic per aquest sentit que el neoenglish global li ha afegit, el que corresponia atraslladar-se, desplaçar-se o canviar de casa: l’any que ve ens movem a Londres, diuen ara, i jo no puc deixar d’imaginar-me la gent fent mudances a ritme de samba.
    Obsessions filològiques a part, és veritat que els derivats de moure presenten una tara que els fa antipàtics: la meitat s’escriuen amb V i l’altra amb B. Moviment, per exemple, un dels més freqüents, porta aquesta ve baixa presumptament etimològica, mentre mobilitat, que últimament ha augmentat de molt les seves aparicions, va amb be alta. En realitat aquest ball de consonants que fa anar de corcoll els estudiants de català no és pas cap caprici ni error: es tracta d’una variació d’ètims, perquè mentre el primer ve del verb movere el segon deriva de mobilis, ‘movible’. Probablement és una mena d’estigma familiar, perquè una altra perplexitat d’ascensor habitual és la distinció entre moble i immoble, en què se sol fer un acudit relatiu a la quietud del primer (“Per què li diuen ‘moble’ si no es mou de lloc?”) quan és evident que, dels dos béns (no oblidem que moble iimmoble són adjectius i que el sintagma original era ‘bé moble’ i ‘bé immoble’), el que està ben clavat a terra i per tant no es pot bellugar és l’immoble. Fent un repàs de derivats he ensopegat amb un d’absurd, que no solament és impossible d’escriure sinó de comprendre’n la utilitat: amovibilitat, que se suposa que significa ‘qualitat de ser separat (un objecte) del lloc que ocupa’.
    A mi el que fa anar de corcoll, més aviat, és el desaprofitament de l’empenta que el poble català demostra amb tantamobilització (com la de fa quinze dies per acompanyar la presidenta del Parlament a declarar). Considerem unànimement que aquesta facilitat del sobiranisme per mobilitzar-se és un element positiu, tot i que encara està per demostrar que sigui realment útil. Útil, no pas a efectes propagandístics, ja s’entén, sinó per a coses que tinguin transcendència. No fa gaire l’antic cap de premsa del president Mas explicava que molts voluntaris del 9N es van fer enrere la nit abans. Que seria un avançament del que podria passar el dia que les mobilitzacions no siguin festives i familiars sinó que hi hagi possibilitat certa de mastegots i coses pitjors. No voldria que aquesta tendència dels fills de moure a la doble grafia sigui l’excusa perquè la força i la determinació de la be alta es rebaixi cap a l’arronsament de la baixa.