La salut mental inclou el nostre benestar emocional, psíquic i social. Afecta la forma com pensem, sentim i actuem quan lluitem en la vida. Estan en la societat com si fossin un perill i són persones que cal tractar amb respecte i dignitat i que comprenguem una mica les seves situacions.

El canvi social que vivim, cap a una societat informatitzada, impacta profundament en el significat de la feina, en el seu entorn psicosocial i per tant en la salut mental.

L’estigma que encara existeixen sobre les persones amb malaltia mental té tres components: Un relacionat amb les creences (són violents). Un altre vinculat amb els sentiments (em fan por). I un altre associat amb les accions (no vull que treballi amb mi).

La meitat de les persones que pateixen alguna malaltia mental se senten discriminades. L’estigma té conseqüències directes sobre les persones que el pateixen, fa que estableixin pitjors relacions personals, que tinguin menys oportunitats laborals, que pateixin un major aïllament social. Arriben a interioritzar tant el rebuig que no lluiten pels seus drets, els seus desitjos, els seus objectius.

Cada un de nosaltres, tenim la nostra llibertat i responsabilitat per prendre les nostres pròpies decisions respecte al que creiem, sentim o fem. M’agradaria ajudar a desmuntar els falsos mites sobre les persones amb malaltia mental, a trencar tòpics i barreres mentals.
En realitat són més susceptibles de ser víctimes d’un acte violent que de cometre’l. Aquesta imatge distorsionada està molt relacionada amb la imatge que donen els mitjans de comunicació, els titulars sensacionalistes i el cinema, que relaciona la malaltia mental amb crims i actes violents o delictius, utilitzant els termes com “boig” o “pertorbat”. Per descomptat no són fonts científiques i no hi ha base científica per a aquesta afirmació.