Les pensions, els salaris, els preus i l’IPC

Constato amb indignació que els preus dels articles de primera necessitat i els dels serveis bàsics no paren de pujar, sobretot aquells dels quals els consumidors som captius.

En canvi, des de l’inici de la crisi, estan congelades les pensions i els salaris, en funció de quin sector professional es tracti,  sense que s’albiri a l’horitzó  una voluntat política de capgirar la situació.

Segons els experts, hem patit una pèrdua de poder adquisitiu d’entre un 28% i un 40% que ja no recuperarem després d’aquesta crisi prefabricada.

Hom sabia que el deute contret per l’estat, les empreses o els particulars algun dia s’ hauria de retornar i ara, d’una forma o altra, ens els venen a cobrar.

Per contra, els beneficis de les grans empreses, en particular els bancs, no deixen de créixer, com si res estés passant,

En els pressupost del Govern pel 2017 no està previst un augment de les pensions, però si el pagament de triennis als funcionaris i una millora substancial del sou pel cap i els ministres.

Aleshores de què estem parlant de l’estat del benestar o del benestar de l’estat, expressió la qual he emprat de la xarxa digital, on circula amb profusió, pel  descontentament que  els greuges comparatius generen.

Dona tota la impressió que els estats han fet seva aquella vella màxima que diu “Capitalitzem els guanys i socialitzem les pèrdues”.

L’índex de preu al consum (IPC) que es calcula a Andorra crec que és més virtual que real, perquè no representa, ni de bon tros, el fidel reflex de l’evolució dels preus.

Al tombar el segle, per establir l’IPC s’emprava l’evolució dels cost d’ uns centenars de bens i serveis amb les seves corresponents ponderacions, atribuint a l’habitatge un 19% dels ingressos de la llar,  per posar només un exemple.

Amb la mateixa finalitat, el departament d’estadística  ara n’utilitza uns milers, quan la immensa majoria de persones no en consumim ni la meitat.

Sembla que s’ha deixat d’incloure la ponderació d’article per article i s’ha procedit a l’agrupació per capítols, la qual cosa, al meu parer, dilueix el resultat, amb un nombre tan gran d’articles contemplats.

L’antic índex permetia que qualsevol persona, sindicat o associació pogués calcular el resultat final, la qual cosa ara és dificultosa de fer per un neòfit. Crec que ara és tot menys transparent, encara que sembli el contrari.

Com més baixa és la renda, major és, en proporció, el pes de la despesa en articles de primera necessitat i serveis bàsics.

Si en aquest moment estan millorant les rendes altes com, per exemple, les que perceben els alts càrrecs del sector financer o de l’estat, per què no es fa el mateix amb la resta?

Correm el risc de tenir la més injusta distribució de renda de tot Europa si no posem remei a tot aquest estat de coses.

Vull recordar que a Andorra destina a les pensions un 6% del seu producte interior brut mentre França ho fa amb un 13% i Espanya amb un 12%.

Lluís Ramon Samper

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare
Francisca Segura ha dit a FaceBook que li agrada aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*