Comença la cursa electoral

Quatre formacions polítiques seran les que concorreran a les eleccions generals del dia 3 d’abril: el Partit Socialdemòcrata (PS), Demòcrates per Andorra, Andorra pel Canvi (ApC) i Verds d’Andorra. Només les dues primeres, però, presenten candidatures territorials a les set parròquies, mentre que les altres dues només competiran en l’àmbit nacional.

D’aquesta manera, sembla clar que són de nou dues les propostes polítiques amb opcions d’obtenir, o aglutinar després dels comicis, una majoria suficient per governar, a l’igual que ja va passar fa dos anys. La diferència, aquesta vegada, és que aquells que compareixien sota les sigles de Coalició Reformista (CR) ho faran ara amb el nom de Demòcrates per Andorra, que inclou també els anomenats centristes. Finalment, però, ApC queda fora d’aquest front a nivell nacional, tot i que s’hi afegeix a les circumscripcions parroquials, cosa que pot confondre en certa manera als electors.

Els socialdemòcrates surten a la cursa electoral amb un líder carismàtic consolidat, Jaume Bartumeu, i amb l’avantatge de disposar d’un programa de Govern ben estructurat i bona part del qual han volgut posar a la pràctica durant dos anys de legislatura. Contràriament, de Demòcrates per Andorra es coneix ben poca cosa, més enllà dels noms que composen les seves candidatures, però compta amb el punt fort d’estar encapçalat pel fins ara cònsol major d’Escaldes-Engordany, Antoni Martí, que va ser el candidat més votat a les darreres comunals i disposa d’una àmplia experiència al Consell General. Per la seva banda, ApC, al capdavant del qual estarà de nou Eusebi Nomen, aquesta vegada sembla que no es convertirà en el partit frontissa que tingui a les seves mans la governabilitat del país. I els Verds no sembla que tinguin, una vegada més, gaire possibilitats d’obtenir representació, sobretot tenint en compte que estaran encapçalats per la mateixa persona, Isabel Lozano, que no ho va aconseguir fa dos anys.

Es tracta, així doncs, d’unes eleccions més obertes que mai , i qualsevol de les dues opcions que en principi semblen majoritàries es pot alçar finalment amb la victòria. I si bé les persones que es proposen són molt importants, fins el punt que fins i tot poden decantar el vot cap a una o altra opció, el suport que tinguin els partits dependrà també en gran mesura de les propostes que facin a partir d’ara. Els electors esperen sobretot solucions per a la greu crisi econòmica actual, a la qual no es veu encara una sortida, i que provoca cada dia un major índex d’atur. També volen que s’aclareixi d’una vegada per totes quina ha de ser la relació d’Andorra amb la Unió Europea (UE), i sí cal aprovar o no l’acord monetari, i que es debati seriosament sobre l’endeutament de les administracions.

És d’esperar que la campanya serveixi per escoltar alternatives sobre qüestions importants com aquestes i que els candidats no es dediquin, com es diu col·loquialment, a llançar-se els trastos pel cap, sinó que el respecte mutu sigui la tònica predominant. El desig de la ciutadania és que dels comicis sorgeixi una majoria clara que posi fi a la inestabilitat política que ha imperat en els últims mesos i que ha impedit, per exemple, l’aprovació d’un pressupost de l’Estat. Només així es podrà fer front de manera efectiva als molts problemes que s’hauran de resoldre en els propers anys.

Si voleu enviar fotos, notícies, actes a celebrar…cliqueu a la icona del sobre

Facebook Twitter YouTube  

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*