Som-hi optimistes, anem a pel doblet!

Tots els equips pateixen una baixada de rendiment al llarg de la temporada, uns al inici, altres a mitja temporada, i nosaltres l’estem passant ara, en el pitjor moment, quan es decideixen les finals i els títols.

Sempre ha estat així i s’ha d’acceptar que això és el futbol i el futbol és així. No li donem més voltes, perquè si llegeixes la premsa o escoltes les converses de la gent, sembla que ara siguem el pitjor equip, sense possibilitats de guanyar res, tot se’n va en orris…

Però a veure, fins fa quatre dies érem els millors, els invencibles, l’equip que superava tots els rècords i, el darrer, el de partits invicte, anàvem a guanyar amb claredat el triplet i a convertir-nos en el primer equip de la història que guanyava consecutivament dues Lligues de Campions (Champions), i ara ens hem oblidat de tot per haver perdut 3 partits?

No ho entenc!

Ni abans érem invencibles, perquè els jugadors, per més bons que siguin, són persones humanes amb sentiments (o era sentiments amb persones humanes…?) i com tots nosaltres, tenen alts i baixos, hi ha dies en que estan encertats i altres en que no ho estan tant o gens ni mica. La sobre càrrega de partits que porten tampoc ajuda, no és el mateix caure eliminat d’una competició a les primeres de canvi per alineació indeguda que estar lluitant per totes les finals.

Ni abans el nostre joc era perfecte, perquè he vist partits en que hem patit per guanyar, partits en que si no és pel famós trident no guanyem, si no és per l’abracadabra d’aquests tres monstres del futbol, no marquem un gol ni a l’arc de Sant Martí, i si ells fallen, no estan encertats, o els defenses no els deixen ni parpellejar, la resta de l’equip no acabava de respondre del tot, i els reserves deixen molt que desitjar, perquè a banda de Sergi Roberto, la resta no han demostrat estar a l’alçada, i qui menys el turc, que cada vegada que juga l’acaba cagant.

Ni ara estem tant malament, perquè tenim marge suficient per guanyar la Lliga i estem a la final de la Copa, perquè no s’han oblidat de jugar, i la mostra és que davant del Madrid i de l’Atlético van fer el que tots volem, però només una estona i això, davant de grans equips passa factura.

L’única cosa que em fa mal pensar i, per què no dir-ho, patir, és que el trident no estigui pensant més en la Copa Amèrica o les Olimpíades que en suar la samarreta i guanyar els títols amb el Barça.

En fi, culers, som patidors i derrotistes de mena, un tarannà que amb Guardiola havíem deixat a l’armari per convertir-nos en optimistes i que ara sembla que hem desempolsat i tornem a veure-ho tot fosc.

Ànims! Què som els millor club del món i la millor afició i no podem defallir.

Com diuen sempre, pit i collons i visca el Barça!

President de la Ciberpenya Blaugrana.

 

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*