En Johan ens ha deixat, ha marxat per no tornar, i ho ha fet en silenci, amb aquell silenci propi dels qui pateixen la maleïda malaltia del terror, aquella que et va consumint, aquella contra la que poques vegades pots guanyar i que, quan ho fas, no acostuma a ser per gaire temps.

Aquella que arriba sense avisar i que en massa ocasions no et permet fer plans de futur, ni gairebé de present en molts casos, aquella que s’emporta sense permís als qui més estimem i sense temps per poder-nos acomiadar, aquella que aleatòriament es va presentant a les cases per colpejar les famílies.

El gran Johan va poder vèncer el primer partit al tabac, al 1991, després de sotmetre’s a una delicada operació de “bypass”, el va deixar de costat i el va substituir pels xupa-xups, però les seqüeles del tabac es poden manifestar molts anys més tard després d’haver deixat de fumar.

Segons informacions mèdiques, quan es deixa de fumar, el risc de desenvolupar un càncer de pulmó cau, tot i que no ho fa de manera immediata. «El perill baixa substancialment 15 anys després de l’últim cigarret i continua baixant, però el risc d’un ex fumador mai s’equipara al d’una persona que mai ha fumat».

En Johan ens ha deixat, sí, però no ens ha deixat orfes, ens ha deixat un llegat, una manera diferent de veure el futbol, d’entendre’l i de gaudir-lo, ens ha deixat la filosofia de joc que els seus successors han anat perfeccionant. La ment del culer ja no és com era, patidora i sempre pensant que es perdia al darrer moment, en el darrer partit; amb ell hem après a guanyar, a saber que es pot fer en el darrer segon del partit o en el darrer partit de lliga, fins i tot sense jugar-lo i enganxats al transistor.

En Johan ens ha deixat un abans de Cruyff i un després de Cruyff, perquè no l’oblidem mai.La dada és molt significativa, fins la seva arribada com entrenador al 1988, el Barça havia guanyat només 44 títols, els mateixos 44 que s’han guanyat en els 28 anys següents, sense comptar que aquest any pugui caure un nou triplet.

En Johan, l’holandès volador, el “Flaco”, geni i mestre, amb la pilota als peus en la seva època de jugador i a la banqueta en la d’entrenador, un home particular, entregat, sempre disposat a tornar a la vida tot el que aquesta li havia donat, i que va ser molt, sempre disposat a ajudar a tothom en silenci.

En Johan també ens ha deixat frases cèlebres al llarg del temps, perquè com no crec que arribés mai a parlar correctament cap idioma, s’expressava d’una forma molt particular, com quan va dir “Se me pone la gallina de piel”, o aquella altra de “Un palomo no haceverano”, o en referència al futbol “Jugar al fútbol es muysensillo, pero jugar un fútbolsensillo es la cosa másdifísil que hay” o la famosa frase fruit de la seva pica barilla amb Nuñez “El dinerotiene que estar en el campo, no en el banco”.

En fí, ha marxat un dels mites del barcelonisme, un els més grans de tots els temps.

Descansa en pau!