Coincideixo plenament amb els conceptes de les receptes de la Lidia Casademont al seu llibre “Cuina i REaprofita”, just publicat per Cossetània Edicions. A la cuina no s’ha de llençar res. Sempre que estigui en condicions, és clar.

I no serà perquè el nostre receptari tradicional no estigui curull de possibilitats de reaprofitar productes cuinats. Des de la modesta verdura bullida que alguns tornem a passar per la paella –amb o sense uns grans d’all picats o fets a làmines- als més o menys sofisticats canelons que abans preparàvem per les festes grosses o les celebracions familiars importants.

Tot plegat, només té un secret. Les ganes de sorprendre als comensals. Perquè, us heu plantejat mai perquè llenceu la pell del bacallà bullit quan el prepareu amb patates i allioli? Perquè no feu com la Lídia que, un cop seca, la fregeix en oli calent fins deixar-la cruixent i daurada, i hi espolsa un punt de sal abans d’oferir-la com aperitiu? O caldrà que un nou Josep Mercadé agafi l’idea (com feu amb les espines de les anxoves) i l’ofereixi a una colla de snobs clients d’un nou Motel Empordà revestint-la de recuperació d’alguna tradició ancestral dels mariners?

Mireu al vostre voltant o repasseu el vostre receptari. Segur que teniu alguna idea per aquell bocí de botifarra cuita que ha tornar a la cuina per la desgana del golafre habitual. Per exemple, una truita amb els daus o les rodelles. Un enriquiment d’una crema o una sopa amb els mateixos daus o rodelles. Un esmicolat incorporat a un puré de patata o qualsevol altra verdura. Es tracta, simplement de relligar receptes per poder aprofitar excedents. Concepte que pot ser fins i tot buscat. Perquè, quin sentit té guardar dos talls de peix a l’hora de fregir la resta per tres persones en comptes de les quatre previstes? Fregiu-los tots i guardeu els que no us menjareu. Ja teniu la feina feta. O com a mínim, part de la feina. Altrament, és probable que els dos talls tombin per la nevera i acabin a la brossa. Oi que no seria la primera vegada?