L’envelliment actiu

L’envelliment actiu vol dir fer-se gran amb bona salut, com a membre a part sencera de la societat, sentint-nos més recolzats en allò que fem, més independents en la nostra vida diària i més compromesos amb la resta de la ciutadania.

No importa que siguem grans, nosaltres encara podem tenir el nostre paper a la societat i gaudir possiblement d’una millor qualitat de vida que la que tenien les generacions anteriors. El repte és, sens dubte, evitar malmetre l’enorme potencial de que disposem la gent gran, fins i tot a edats avançades.

Com a conseqüència d’una major esperança de vida -la de les generacions actuals respecte a les que ens precediren- possiblement s’elevarà  l’edat de jubilació. Això farà que algunes  persones grans pensin que no podran continuar en l’ocupació actual i possiblement n’hauran de cercar una altra abans que puguin agafar el retir, amb una pensió decent. No cal dir que trobar feina més enllà de 40 anys és tasca més que feixuga.

Penso que no s’hauria d’elevar l’edat de jubilació i aquesta hauria de ser obligatòria als 65 anys. D’aquesta forma es facilitaria la incorporació dels joves al mercat laboral.

Mentre persones grans perllonguen la seva presència en el mercat  laboral els joves no s’hi poden incorporar  i s’han d’acollir al subsidi d’atur. Per raons obvies, es preferible esmerçar fons públics en complements a les pensions més baixes, que destinar-ne a cobrir  subsidis d’atur.

Fa pocs dies m’aturava en ple carrer un amic que és paleta, que està a les portes de jubilar-se,  i en deia que ell no es veu dalt d’una bastida amb 67 anys. Jo tampoc l’hi veig.

Ocorre que per elevar l’edat de jubilació no s’envelleix més tard i, per altra banda, la mesura afavoreix clarament a les classes benestants perquè viuen més anys en gaudir, en general, de millor salut i, per tant es beneficiaran més temps de la pensió de jubilació que la resta.

Endarrerir de 2 anys el retir tampoc suposa augmentar considerablement el fons de reserva. El que si hi contribuirà a engrossir-lo és el 2% de més en la cotització, passant del 10% al 12%.

Retirar-se del treball que un a fet sempre no vol dir que un  no pugui continuar sent-se útil a la societat. La contribució de la  gent gran com a persones que tenen cura d’ascendents i descendents, sovint no és tinguda en compte ni, en general, reconegut el seu rol com a voluntaris.

La nostra salut declina a mesura que ens fem grans, però es pot fer molt per aturar o, com a mínim  alentir, aquest procés. Uns petits canvis en els nostres poc saludables hàbits, i en el nostre entorn, poden marcar la diferència fent que gaudim d’una millor qualitat de vida, sobretot  les persones de salut delicada o amb diversitat funcional.

Envelliment actiu també vol dir donar força als anys per tal de continuar essent amos de les nostres pròpies vides, amb plena autonomia, sense dependre d’altri, com més temps millor, romanent si és possible a la nostra llar  envoltats de les persones que ens estimen.

Lluís Ramon Samper

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*