Immigració: integració o desintegració (III)

Sobre la renovació de l’autorització de residència i treball.

–El fet de finalitzar la relació laboral entre patró i treballador, i en no reconèixer, el règim jurídic laboral andorrà, la desocupació ocupacional (atur laboral), al treballador immigrant que no cotitzi durant més de dos mesos a la CASS (prova d’activitat laboral), se li pot negar de la renovació del permís de treball i aplicar l’expulsió administrativa del país.

–Per poder renovar el permís de treball, el treballador es veu obligat a buscar i acceptar qualsevol feina en les condicions imposades pel contractant, i sofreix un deteriorament de la qualitat de treball, que afecta, també, la qualitat de vida.

–El sistema sancionador d’expulsions ha de ser d’execució efectiva, sempre, per resolució judicial. Les sancions han de ser proporcionades a les causes que les motiven: els incompliments administratius, com és la caducitat del permís de residència i treball, han de ser tractats com a faltes administratives i no com a delictes.

–L’actual Llei qualificada d’immigració, parteix d’una concepció general de tipus burocràtic, sanitari i policial, en el tractament de la immigració. L’aspecte central de la Llei radica en el control del fluxos i en la consideració del fenomen immigratori com una qüestió d’ordre públic. La integració de la població immigrant no ha estat present en la política governamental.

–No es té en compte el projecte de vida dels nouvinguts.

 

La dificultat lingüística

–La dificultat per comunicar-se, derivada del desconeixement de l’idioma, per part de la major part dels immigrants, constitueix un problema, inicialment, per a la quantitat de viatges i gestions que han de realitzar (inicialment al servei d’immigració, i després a la resta de serveis administratius), com a conseqüència de no haver entès les indicacions, per atendre les demandes burocràtiques i realitzar les intervencions adients.

–Parlar d’integració social (igualtat de drets i deures) implica també donar resposta a les qüestions lingüístiques. La llengua és un vehicle bàsic de comunicació entre les persones, possibilita la comprensió, la participació i permet compartir espais comuns com a membres de la societat.

 

Una actuació general de primera acollida.

–No existeix un circuit de serveis d’acollida que proporcionin informació sobre els recursos als quals poden accedir les persones nouvingudes. Actualment, són els membres del grup cultural a què pertany el nouvingut, o la seva família, o amics…, que es constitueixen com la principal font d’informació i resposta a les demandes més immediates.

–Els col·lectius d’immigrants desenvolupen tendències a reforçar les seves pautes culturals d’origen. Els dits processos s’accentuen quan les persones immigrants no són integrades per la societat de recepció, quan les lleis les sotmeten a condicions d’inferioritat de drets, quan perceben que les seves possibilitats, les seves oportunitats, o el tracte que reben, està molt per sota de la resta de la població.

–L’acceptació continuada d’immigració requereix d’uns serveis de recepció que a Andorra no estan desenvolupats. Una bona acollida determina, en bona part, el procés inicial d’integració social, i, per això calen temps i unes condicions d’atenció i informació determinades.

–La informació i assessorament legal (drets socials, legals, laborals, sindicals, d’immigració, delegacions i estaments oficials…) són necessaris des del primer moment que l’emigrant té la intenció d’iniciar els tràmits per la seva incorporació a la societat andorrana, com a immigrant. És imprescindible, amb la col·laboració dels col·lectius i representants socials i institucionals (associacions d’immigrants, sindicats, administracions públiques, etc.), el desenvolupament d’una xarxa de centres d’atenció a estrangers, sobre els drets i aspectes legals que els afecten.

–En aquest sentit són interessants les experiències que s’han donat en algunes societats del nord d’Europa, on es fa un acompanyament durant la immersió social i cultural amb una garantia temporal de les necessitats bàsiques.

Guillem Fornieles

WhatsAppFacebookTwitterGoogle+EmailPrintPrintFriendlyShare

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*