El debat sobre l’orientació política del Govern celebrat dijous i divendres al Consell General ha servit sobretot per posar en evidència la molta feina que el Govern no va fer durant la legislatura passada. L’anunci que més s’esperava era el de l’increment de les cotitzacions a la seguretat social, pendent des de fa temps i que sembla que es vol portar a la pràctica ràpidament, tot i que ara s’afirma que es consensuarà amb els agents econòmics i socials quan es va anunciar sense comptar amb ells.
No és només aquesta qüestió la que va quedar pendent en els últims quatre anys, sinó que no es va veure cap avenç tampoc, per exemple, en la reforma sanitària. En aquest cas la ministra de torn es va limitar a fer informes i estudis que, a la pràctica, no han repercutit de moment en cap millora per a l’usuari i l’únic que s’ha vist han estat retallades en algunes prestacions.
La reforma global de l’administració és una altra de les qüestions que els demòcrates no s’han atrevit a tocar a fons fins el moment, i només han modificat els complements de jubilació, àmbit en què s’augura un bon nombre de recursos judicials dels sindicats dels funcionaris.
La revisió de les transferències i les competències dels Comuns tampoc es va voler abordar i va provocar fins i tot la marxa d’un membre del gabinet ministerial.
En fi, la llista de temes pendents seria interminable, i no paga la pena esmentar-los perquè són de tots coneguts, amb l’agreujant que ara ha sorgit una altra patata calenta que encara està lluny de solucionar-se com és la crisi de BPA. I a més estem al començament d’una negociació transcendental per al futur de l’economia del país com és la de l’acord d’associació amb la Unió Europea.
El bagatge aconseguit és, així doncs, bastant pobre, i l’actual situació del país, segurament més complicada que ara fa quatre anys, fa que no es pugui ser massa optimista en què aquesta vegada els polítics faran la feina per a la qual han estat elegits.