Editorial Consultori Patriòtic Oficis i Beneficis Tecnologia Tendències Multimèdia Borsa Fons
Creieu encertat que la Vuelta arribi a Andorra el Dia de Meritxell?


Resultats de les enquestes anteriors
Opina també a: Opina també al Facebook

ÚLTIMS COMENTARIS
Cliqueu sobre el text per accedir a la
notícia comentada i totes les opinions
Anna
Tu has llegit els 120 folis???????
06/9/10 23:16
cris
tot lo que va fer el sr encuentra amb la menor desde qu'aquesta tenìa 12 anys es escalofriant y pervers. aqueste sr es mereix anar a la presó y també debería fer rehabilitació mental (psicoterapia). tot el contingut dels 120 follis que va denunciar el pare es verdaderament vomitiu.
06/9/10 22:23
Josep
Un personatge nefast per la nostra história
06/9/10 19:19
Aprenent
L'Ensenyat substituirà a l'ensenyant
06/9/10 17:08
Acudit
Aquest Nomen flipa tio! Quina càrrega política té aquesta Sílvia? Per no tenir no té ni experiència! I de quina esquerra parla? Flipa molt si es pensa que el Jaume fa cas del corrent d'esquerres! Ell si que està estancat fa dies!
06/9/10 14:54
Josep valentí
Molt bo el monòleg d'en Matthew Tree. felicitats per aquesta iniciativa. Les noves tecnologies s'imposen paulatinament però sense pausa. wassat
06/9/10 14:41
pere m.
Felicitats pel nou disseny de la publicació.
M'agrada més i crec que és més fàcil de llegir.
I felicitats també pel producte.
05/9/10 11:52
Garraleta
Estimat Cordobés:
Com qualsevol andorraneta que es preï, estava sucant els peus a la platja de Miami (la de debò, és a dir Miami Beach) quan m'ha arribat la teva pregunta. Me l'apunto i et contestaré després de les vacances. O, qui sap, potser et contestarà el mateix Bartumeu, demà, en la recepció al senyor petitet, i el convidarà a ell i a la seva senyora a la primera corrida de la temporada amb el següent cartell: 6 VAQUES 6 DE LA RAMADERIA GENER D'ORDINO
28/7/10 19:01
Cordobés
Voldria fer una consulta a la vostra bruixa:
És veritat que el Govern de Bartumeu vol recuperar la plaça de braus per fer a Andorra les corrides que s’han prohibit a Catalunya?

Posats a cagar-la i per tal d’atraure turisme com sigui no ve d’aquí...
28/7/10 18:50
Ramon Diaz
Des de fa molt de temps que ens coneixem, fins i tot en persona, donant-li una cara a aquella veu tant especial que ens feia vibrar amb els temes que tant profundament arribaven als nostres cors. Espero que puguis, estimat Josep Lluis, reprendre de nou la teva odisseia radiofónica que tants i tants oients ha omplert d'alegria. N'hi ha molts que es van fer sentir donant-los l'oportunitat de participar en la selecció musical i demostrant que la radio es molt més que un instrument de recepció. Marconi deu estar més que orgullós de veure que s'ha transportat l'emissió d'ones en una cosa molt més profunda i important, molt més dinámica i interactiva a ón gent amb ganes, amor per la seva feina i per fer feliços als demés hi han dedicat tota la seva energia, com tu. No he pogut acompanyar-te en aquesta etapa en RNA però sé com son els teus programes, la vitalitat i energia que hi dediques i que es impossible de superar. Per aixó em revolta la decisió de la directiva d'una radio que ha perdut la vocació per tornar-se una marioneta a les mans dels polítics. Sincerament, crec que et mereixes quelcom més que aquesta casa. MOLTA FORÇA i continúa! Tu ho pots fer!

Una forta abraçada del teu amic Ramon
28/7/10 00:33

Sembla mentida que una frase tan antiga com aquesta, encunyada al segle primer de la nostra era pel poeta romà Juvenal a les seves Sàtires, encara estigui en vigor, encara sigui vàlida per descriure algunes de les iniciatives que realitzen actualment alguns governants tal com en el passat feien alguns emperadors romans. Pa i circ

Explica el Professor Latouche, economista i escriptor francès que promou i explora un nou sistema econòmic denominat decreixement, que la seva percepció va canviar en una visita a Laos els anys 1966-67... Decreixement

Alt, gros, bevedor i esbojarrat, aquest personatge ja ens ha visitat, malgrat que no ha fet un cop d’Estat per declarar a Andorra la República de la Barrila, com cada any fa a la vila catalana de Torelló. Potser aquesta hauria estat una solució, si més no momentània, per sortir de la situació en què viu al Consell General de les Valls. El rei Carnestoltes

És curiós que la paraula jubilació serveixi per expressar l’acte de jubilar-se, al final d’una llarga vida laboral i també una alegria expansiva. Si més no un amic meu ho trobava ben lògic, puix que esperava poder-se jubilar després d’una vida dedicada a la pagesia principalment, en arribar als seixanta anys. Jubilació

L’any 2003 es va constituir a Catalunya la Xarxa de Custòdia del Territori (xct). És una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya.
Custòdia del territori

Ja tenim aeroport. Aeroport de referència, si més no. L’anomenat Aeroport de Lleida-Alguaire, el primer aeroport comercial promogut per la Generalitat de Catalunya i que ha de ser l’eix de connexió amb el Pirineu. Volare

L’odi als estrangers mostrat per algunes persones arran de la darrera cavalcada de Reis de la conurbació Andorra la Vella–Escaldes, on va participar per primer cop una associació cultural lusa, m’ha fet veure el poc que s’avança en alguns temes des de la nit dels temps. Xenofòbia reial

Com que aquest any he fet força bondat, m’agradaria que em portéssiu:
Primer de tot, una mica de feina per al meu pare, que fa dies s’està a casa sense anar a treballar i em sembla que ho està passant malament. A mi m’agrada poder passar més temps amb ell, però noto que no està content. Carta als Reis

L’apocalíptic ens acompanya naturalment des de la nit dels temps. Tot comença com una creença religiosa, l’apocalipsi, que ens parla de la fi del món, versió immediata i truculenta, que des de sempre ha gaudit dels seus profetes, amb totes les matisacions necessàries a les seves circumstàncies particulars de supervivència. “Apocalipticisme”

Steve Tailor, investigador de l’evolució històrica de la psique humana, sosté que guerrejar, oprimir l’altre i abusar de la natura no són conductes d’origen, sinó patologies derivades d’un ego excedit. Ens parla d’un temps sense guerres, sense desigualtats socials, sense opressió sobre les dones, sense repressió sexual. Senyors de la guerra

La darrera setmana tots els ulls s’han fixat a Copenhagen. Tots? No. La immensa majoria de la gent ha estat pendent d’altres coses per a ells més importants que el canvi climàtic o les qüestions mediambientals. La pròpia supervivència en el dia a dia, en el mes a mes. Copenhagen: “There is not planet B”

Qui ha treballat a un comerç minorista sap com pot ser de relatiu el pas de les hores. Darrera el taulell sempre s’agraeix la presència de compradors, tant l’amo com els venedors i venedores. Tothom sap que la seva presència els fa més lleu el pas del temps, en estar ocupant atenent-los el millor que saben Les hores darrera el taulell

Minarets i campanars comparteixen la mateixa funció: cridar els fidels als serveis religiosos. Sia amb la veu amplificada del muetzí musulmà, sia amb el repic de les campanes del cristià. Els minarets també servien en temps passats com a fars interiors, en emetre llum per guiar als viatgers cap a la ciutat. Minarets versus campanars

De bojos per la tecnologia en conec uns quants. A la sèrie de televisió “The Big Bang theory” en són protagonistes els geeks. Els quatre nois, no pas la noia. Un bon exemple de ficció d’una forma de viure cada cop més estesa entre les noves generacions. Geek

Les constants notícies sobre la corrupció que cada dia rebem de tot arreu m’han fet decidir a escriure sobre la corrupció de baixa intensitat. Talment amb les guerres, on hi han les grans pel nombre de participants, per la seva intensitat o pels mitjans emprats; i les petites, aquelles que els mitjans d’informació no les esmenten gairebé mai. També la corrupció té diversos graus. Corrupció de baixa intensitat

Anava de bòlit en aquella època. Feina, activisme social i altres menesters m’havien abocat a una agenda plena a vessar de responsabilitats autoimposades, que són les que més ens esclavitzen. Fins que un dia un home que feia temps no veia em va aturar per saludar-me; va notar la meva energia dispersa, atabalada, i es va fixar en el que jo portava en una mà: un entrepà. Slow food: bo, net i just

Era al vespre quan vaig seure al seu costat. Un home gran d’edat i petit de cos, de pell assolellada. Mans adobades per les feines del camp i somriure escàs de tantes garrotades que etziva la vida. Parlàrem del bé i del mal, d'aquí i d’allà. Un allà, em va dir, que no havia visitat mai. De nou, els nòmades

Ara fa un temps que vaig sentir la història d’un home que tot caminant per la seva ciutat, va trobar un cotxe aparcat al bell mig de la vorera. El va obligar, com tantes altres vegades, a haver de passar per la carretera per continuar el seu trajecte. La diferència amb les altres vegades és que aquest cop un altre cotxe el va atropellar, produint-li importants lesions que un cop curades el van deixar coix per sempre més. Moviment sense cotxes

Les Administracions Públiques que utilitzen la Xarxa de comunicacions electròniques per acostar-se al ciutadà i alhora interaccionar-hi, promovent la partici- pació ciutadana, cada cop són més esteses. A les mateixes Administracions hi ha persones més motivades que d’altres per dur a terme aquesta revolució que ens hauria d’evitar llargs tràmits, facilitant les gestions necessàries per conviure degudament en societat, tot augmentant-ne la creació de valor afegit.
Administracions en xarxa

En un temps on la família nuclear tradicional (mare, pare i fill o fills) tendeix clarament a desaparèixer al nostre context cultural, es transformen en famílies extenses o polifamílies, que inclouen dues variants diferenciades. La polifamília

<< Anterior 1 2 Següent >>


<% %>