Pau Vidal / AMIC

El desagradable serial de l’estiu, a més de les penoses imatges del cavernícola espanyol deixat anar, ens ha deixat el dubte filològic sobre morros i petons. La majoria dels mitjansLlegir

La frase-lapsus del president Aragonès que vèiem el dia passat (“Ens dirimirem si lidera aquest país un president de Catalunya o un delegat de la Moncloa”) podria respondre, al meuLlegir

Les èpoques d’eleccions i per tant d’enrenou polític són molt productives per a pescar en les aigües de la terminologia (i de l’ús impropi que se’n fa, també). Però aquestaLlegir

La confrontació que ens proposava aquest dia el president Puigdemont ens va deparar la setmana passada l’agradable sorpresa que darrere de l’aparentment ensopit front s’hi ocultaven unes quantes creacions dignes d’esment, comLlegir

Aquesta vegada la sorpresa me l’he enduta jo. Quan he vist, com hauria vist qualsevol perquè aquí sí que l’etimologia no pot enganyar, que confrontació venia d’on venia, de seguida he pensat:Llegir

La setmana passada vam veure els derivats cultes de pobre, un repòquer de mots tan atractius en la forma (començant pel meu paupèrrim) com desusats. Avui veurem l’altra branca de la família,Llegir

Avui començo amb una altra batalleta de jaio; em dec estar fent gran. Resulta que a la facultat, quan jugàvem a versionar poemes famosos (ja n’hem parlat altres vegades, oi?),Llegir

L’ús figurat de bloc com a ‘grup de persones o entitats unides ideològicament per a una finalitat comuna’ és recollit al diccionari, concretament a la tercera accepció, igual que el de ‘llibreta’.Llegir

La setmana passada vam repassar la part “avorrida” de la família de sec, el pare de sequera: els verbs assecar i dessecar i l’adjectiu ressec, tots tres amb els corresponents derivats ben previsibles (en termes formalsLlegir

Les restriccions que s’acaben d’agreujar una mica més ja fa setmanes que estan en funcionament, per això el mot el vam fer rodar ara fa un mes (de fet va estrenar l’any).Llegir

Avui no cauré en la temptació de l’acudit i em limitaré a reconèixer que l’he pensat per dins (“Quants professors treballent al teu institut?”), però sobretot, encara més que perLlegir

Verbívor com soc, no puc evitar, davant del mot d’aquesta setmana, que el cap se me’n vagi cap al joc de paraules que… Ah, que no el veieu? Sí, home,Llegir

No sé si és perquè vaig ser nen de ciutat o per influència dels meus avis materns, forasters i rurals, però la feta és que la paraula corral sempre m’havia sonat mésLlegir

Vam estrenar l’any, la setmana passada, amb una apologia del verb estrènyer, pare de les tristament cèlebres restriccions d’aigua a què ens ha dut la sequera del dimoni. I vam repassarLlegir

Confesso sense embuts que em costa de veure de quina manera podem vincular el protagonista d’avui al conflicte que dona sentit a la secció. Ens podríem embolicar amb teories conspiranoiquesLlegir

No cal que digui que de la xerrameca del Borbó no n’he escoltat mai ni mitja paraula, ni tinc previst fer-ho. Sí que m’interessa, en canvi, el concepte de discursLlegir

Els sociolingüistes anomenen ‘submissió lingüística’ un dels fets més comuns als parlants de totes les llengües minoritzades del món: la vergonya envers la mateixa llengua deguda a la pressió d’unaLlegir

M’ha fet molta gràcia que algun mitjà triés aquest verb per referir-se a la renúncia del govern espanyol de complir el que va prometre quant a l’oficialitat del català. DeLlegir

Explicàvem la setmana passada, a propòsit de l’oficialitat dels trons, la decepció tan visible com funesta que en el món actual tingui molta més presència el terme oficial com a adjectiu queLlegir

Si sou lectors habituals d’aquesta columna, pot ser que recordeu quin és el rècordman català de derivació (això de confegir estadístiques és una fal·lera que sempre he tingut i queLlegir