El 29 de maig del 2008 podria considerar-se, simbòlicament, una data històrica. Es calcula que va ser aquest dia quan el nombre de persones que vivien en ciutats al món van superar el 50%. Actualment es creu que frega el 54,5% i la previsió és que sigui un 60% al 2030 i un 70% al 2050.  La raça humana ha deixat de ser, es constata, una espècie rural i això tindrà conseqüències que encara no podem arribar a pair. Per exemple, la major part d’aquest creixement es donarà a l’Àfrica i a l’Àsia i això suposarà una pressió més gran respecte les grans urbs d’aquests continents, sí. Però també sobre el món desenvolupat, és a dir nosaltres, ja que seguirà havent un gran flux d’emigrants que pretendran començar una nova vida a indrets més rics. Els demògrafs de les Nacions Unides calculen que entre el 2060 i el 2080, més o menys, la humanitat s’establitzarà en uns 10.000 milions de persones, aproximadament. El motiu principal torna a ser, sobretot, la creixent urbanització. Tenir fills en àrees urbanes és molt car i és el motiu pel qual les taxes de fecunditat baixen i arribaran a la sostenibilitat. És a dir, al creixement humà zero. Quelcom que no té perquè ser necessàriament positiu com podria semblar a primera vista.

Però un món de ciutats és un indret més fred i individualista, el que també pot ser positiu ja que les grans tradicions no tindran tant de pes. És evident, per exemple, que és més fàcil ser, per exemple, homosexual en una gran ciutat que en àrees rurals. No perquè no hi hagi discriminació en les ciutats sinó perquè és més fàcil “no destacar”. I les creences religioses i el comportament individual també es transformen en un món més urbà i no necessàriament per a bé. Però, sobretot, un mon més urbà és un que fa més pressió sobre els recursos i que fa més necessari lluitar per a buscar un model econòmic més sostenible. I un lloc on la vida és més alienant pels humans, que no estem gaire acostumats a viure en grans aglomeracions. No sé si estem preparats per aquest món però és a on anem. Deia el gran científic Stephen Hawking que teníem uns 30 anys per començar a pensar com fugir del planeta ja que l’estem tornant més i més insostenible. En uns 30 anys el món serà definitivament urbà si es compleixen, com sembla ser, els pronòstics. Potser serà l’ocasió de fer un món més sostenible. I més endavant ja parlarem d’aventures a l’espai exterior.