Fòrum.AD

Discurs de Cap d’Any

-Cap de Govern, MI Sr Antoni Martí-

Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, 31 de desembre de 2011

Benvolguts conciutadans,

M’adreço a vosaltres per fer-vos arribar, en nom de tot el Govern, els millors desitjos per a l’any 2012. Durant els últims set mesos, amb el meu equip hem pogut constatar el gran potencial que tenen Andorra i la seva gent. El potencial que tenim tots plegats, junts i des d’aquesta terra. Com més dies passen més convençut estic de les grans possibilitats que té el nostre país si som capaços de caminar tots en la mateixa direcció, de posar l’interès general per sobre dels interessos particulars i de prendre decisions valentes, o que fins i tot semblin arriscades, quan sigui necessari; i així obrir noves expectatives i oportunitats per a tots. És des d’aquest sentiment i des d’aquesta convicció que aquest vespre assenyalat vull que fem balanç d’on som. L’any que deixem enrere ens ha de servir per extreure’n les lliçons que haurem de saber aplicar junts en el futur.

Sabeu que m’agraden les paraules sinceres, amb contingut –per dures que siguin- i més quan parlo amb vosaltres. Per això ho diré sense embuts: sóc molt conscient –el Govern és molt conscient- que el 2011 no ha estat un any fàcil. Per a ningú. Com tampoc no ho van ser ni el 2010 ni el 2009 ni cap d’aquells que han estat marcats per la profunda crisi que vivim. Vull que aquest sigui un missatge de realisme, però també d’esperança. Sé que molts esteu desencoratjats per la situació i que voldríeu veure del Govern decisions i resultats més immediats. Però prometre avui una millora immediata, una fórmula màgica per resoldre tots els problemes d’un únic cop, seria enganyar-vos. La reactivació de l’economia no arribarà només de la mà de mesures puntuals que s’hagin iniciat durant els primers mesos de govern.

No hi ha una altra sortida de la crisi que un profund canvi del nostre model de creixement; d’un canvi de mentalitat. I això és important que ho tinguem tots present en un dia com avui, perquè el 2012 serà l’any clau en la definició d’aquest nou model: en la construcció de la nova Andorra.

El 2012 serà l’any de l’obertura econòmica. Una direcció que estem convençuts que cal emprendre i les institucions internacionals així ens ho han reconegut. El Govern porta mesos treballant-hi, però l’obertura només tindrà sentit i força si entre tots som capaços d’omplir-la de contingut. Obertura econòmica és aixecar les traves a la inversió estrangera al nostre país, però és moltes coses més: és creació de noves oportunitats, és diversificació de l’economia, és innovació i és atracció de talent. Com també és esforç, competitivitat i constància i creure en un mateix i en els seus.

L’Andorra que somio -i a la que arribarem- és una societat pròspera, dinàmica i sobretot justa. Un país on empreses i professionals puguin desenvolupar les seves activitats creatives i de negoci; i alhora capaç d’exportar talent i preparació. Prou de traves pels andorrans que vulguin sortir al món. Us estic parlant d’un país que sigui atractiu per als emprenedors i que ofereixi una excel·lent qualitat de vida a tots els seus habitants. Una Andorra que doni oportunitats als seus joves i que sàpiga compensar aquells que l’han fet gran amb el seu esforç i el seu treball.

Per assolir aquest objectiu, l’obertura i la modernització són indispensables. Més enllà de les diferències, en l’horitzó de l’obertura ens hi hem de trobar tots aquells que estimem Andorra: els més conservadors han de saber que sense obertura no hi haurà res que valgui la pena conservar; i els més progressistes, que sense obertura i diversificació no hi ha progrés possible.

Perquè tots plegats puguem seguir tenint una bona qualitat de vida i perquè també en puguin gaudir les generacions futures, l’obertura econòmica és necessària. Amb les mesures d’estalvi no n’hi haurà prou per garantir l’Estat del benestar: ens cal innovar, crear riquesa i llocs de treball, créixer més en qualitat que en quantitat. Créixer de manera equilibrada, sostenible i equitativa. I, sobretot, no deixar mai de banda aquells que més ho necessiten. Aquells que han perdut la feina, aquells que passen grans dificultats amb la seva empresa, aquells joves que no veuen clar el futur, aquelles persones grans que han treballat molt dur tota la vida i que estan preocupades per la seva pensió… a tots ells els vull dir que la prioritat, ara més que mai, sou vosaltres.

Andorra no ha basat mai la seva riquesa en tenir un territori immens o en explotar els nostres recursos naturals, sinó en la seva gent. I avui la força de les persones passa per una educació pública de qualitat, per un bon sistema de salut i per oportunitats per desenvolupar la seva vida professional. Tot això és el que volem preservar i potenciar amb les grans reformes estructurals que ja hem iniciat.

He dit que no seria realista prometre resultats immediats. Espero que d’aquí a finals de l’any que comença puguem veure alguns símptomes que ens indiquin que estem en el bon camí.

Estic segur que, amb vosaltres, les reformes començaran a donar fruits durant aquesta legislatura. Però ni el meu equip ni jo no treballem només amb aquest horitzó: treballem sobretot per a les persones que avui s’asseuen en aquesta aula. Per això he volgut parlar-vos des d’aquí, perquè pensem en els nostres fills i néts. Perquè tinguin, com a mínim, les mateixes oportunitats que vam tenir nosaltres. I aquesta és la nostra responsabilitat com a governants, però també és la responsabilitat de tots vosaltres. El futur d’Andorra no és només cosa dels polítics, és cosa de tots, i de tots junts.

En l’any que comença, no vull que ningú es quedi al marge de la construcció de la nova Andorra. Vull que siguem capaços d’avançar en la igualtat d’oportunitats i en la igualtat de responsabilitats. Estem treballant, cada dia, amb discreció però amb constància, per obrir nous sectors econòmics i crear nous llocs de treball.

Creieu-me quan us dic que aquest país, amb la implicació de tota la seva gent, és capaç del millor. Que des de la humilitat ben entesa, podem competir amb qualsevol país del món. Si treballem de valent, si anem tots a la una, si tenim imaginació i una ment oberta ens espera un gran futur. El 2012 és l’any en què demostrarem –al món i a nosaltres mateixos- que Andorra no es vol quedar al marge del que està passant més enllà de les nostres fronteres. Que vol participar activament en la construcció d’un món més equilibrat, més pròsper i sobretot més just.

En nom de tot el Govern, us desitjo de tot cor que acabeu de passar unes bones festes en companyia d’aquells que estimeu i que en aquest nou any sigueu capaços –siguem tots capaços de començar a fer realitat allò que sempre hem somiat. Està a les nostres mans aconseguir-ho.

Benvolguts conciutadans,

Que el passat ens serveixi de lliçó, però que no ens faci perdre mai la confiança en el futur. El futur d’Andorra, el nostre futur. Us desitjo un molt feliç i venturós any 2012

El Raonador del Ciutadà ha atès un total de 249 casos al llarg del 2011, el que suposa un increment del 19,4 % respecte a l’any passat, quan se’n van atendre un total de 216. A més, el nou raonador, Josep Rodríguez, que va ocupar el càrrec el 6 de setembre, ha assumit el 44,2% dels expedients del 2011 en poc més de tres mesos. Josep Rodríguez atribueix aquest fet principalment a la publicitat que s’ha fet des de la institució, a l’increment de les dificultats econòmiques i al canvi de raonador. La majoria de les demandes ateses durant aquest any han estat per qüestions socials com per exemple les pensions de la gent gran.

El nou raonador de ciutadà va prendre possessió del seu càrrec el passat 6 de setembre, i des d’aleshores assegura que ha fet ‘un treball intensiu’ ja que el nombre de demandes s’ha disparat respecte als primers mesos de l’any. Mentre els primers nou mesos l’antic raonador, Pere Canturri, va atendre un total de 139 casos, en els darrers tres mesos de l’any, Josep Rodríguez n’ha atès 110, que representen el 44,2% del total. Un dels principals motius pels que s’ha donat aquest augment és, segons el mateix raonador, per la campanya de publicitat que s’ha dut a terme per donar a conèixer la institució, però també per l’empitjorament de la situació econòmica, que assegura que ‘hi ha moltes persones que tenen situacions molt preocupants’.

En relació a l’any passat, el nombre d’expedients atesos el 2011 és un 19,4% superior als 216 casos tractats el 2010. La xifra, però, es manté per sota de les demandes del 2009, que van ser un total de 258.

Del total dels expedients tractats aquest 2011, gairebé el 30%, un total de 73 demandes, van ser referents a temes socials, la majoria d’elles, 40, per qüestions relacionades amb les pensions i la CASS. Els altres casos atesos han estat 69 per temes relacionats amb l’Administració Central, 37 relacionats amb la Justícia, 50 per accions privades, i la resta per altres qüestions.

Segons indica Rodríguez, el tema de les pensions és el més freqüent perquè ‘en època de crisi tothom intenta buscar d’on pot treure alguna ajuda’. Així, d’una banda demanen orientació per poder obtenir ajudes econòmiques, i de l’altra, és molt freqüent que els usuaris es queixin perquè consideren que la prestació que reben és injusta. En aquest cas, hi ha vegades que poden tenir raó i hi pot haver alguna irregularitat, però Rodríguez apunta que gairebé sempre les quantitats són les correctes i aleshores l’únic que es pot fer és ‘explicar-los bé perquè perceben la quantitat i si ho necessiten adreçar-los a Benestar’. Tot i així, apunta que el que no pot ser és que per norma general sigui Benestar ‘ho hagi de resoldre tot’, i que el que hauria de garantir-se són les pensions dignes que permetin cobrir les necessitats bàsiques. El raonador confia que això s’obtingui amb la reforma global de la seguretat social.