Més enllà dels resultats que han deixat els comicis al Parlament de Catalunya 2024 on, evidentment, hi havia centrada l’atenció informativa, al final seran els posteriors pactes els que tancaran veritablement aquesta precipitada contesa electoral. El PSC de Salvador Illa, com s’albirava, s’imposa en les eleccions catalanes amb 42 diputats. Illa haurà, ara, de buscar socis per a presidir l’Executiu. Una feina
Junts+ -de l’exiliat Carles Puigdemont- esdevé la segona força més votada i supera respecte a la darrera cita amb les urnes a una ERC que s’estimba. Junts+ obté 35 escons i els republicans 20. La formació d’Aragonès, Junqueras, Sans i companyia han de reflexionar per a determinar d’on ve l’estrip. En tot això, entre uns i altres, l’independentisme ha perdut la majoria. Sobre aquest fet, s’ho haurà de fer mirar més d’un partit.
A la dreta, reviscola el PP (15 diputats) encara traient rèdit al “procés” i el partit d’extrema dreta de VOX no perd pistonada a Catalunya i es manté amb 11 escons. Ciutadans, que va guanyar al 2017, desapareix del mapa, es queda sense representació, un fet que ha beneficiat tant al PP com a VOX i no al PSC com alguns pensaven equivocadament.
La CUP, ara només amb 4 diputats, haurà de repensar el seu missatge perquè ha perdut, altre cop, escons. El mateix passa amb els Comuns, que van nàixer apel·lant a la regeneració política, però a cada cita electoral hi ha les mateixes cares amb discursos de poca volada i encara amb menys autocrítica. En aquesta legislatura els ecosocialistes tindran 6 diputats.
Per altra banda, el partit d’extrema dreta de Catalunya, Aliança Catalana -originari de Ripoll-, tindrà a la seva candidata, Sílvia Orriols, com a nova llogatera al Parlament 2 escons.
A l’horitzó venen temps complexos, de despatxos, de negociacions, d’estires i arronses per a configurar un Govern mínimament estable.
El panorama dels pactes serà roent i res és clar. PSC amb ERC i Comuns? Reeditar un tripartit? Sembla poc probable en entendre que ERC hauria de retirar-se a meditar per a afrontar noves estratègies des de l’oposició.
Es podria donar una aliança sociovergent (PSC amb Junts+)? Hauria de ser impossible. Un exiliat pactant govern amb un partit del 155 no es podria explicar entre els votants del propi Puigdemont.
I, com s’ha dit abans, la unió de les forces independentistes tampoc sumen (Junts+, ERC, CUP). A banda que, cal pensar que a nivell de relació, es porten com el gat i el gos.
En definitiva, venen setmanes entretingudes a Catalunya.