L’1 de novembre se celebra a diverses parts del món el Dia de Tots Sants, una data catòlica que busca retre homenatge a tots els sants que han existit al llarg de la història i, fins i tot, aquelles ànimes que ja han passat el purgatori i es troben al regne dels cels. L’església primitiva solia celebrar el dia de la mort d’un màrtir que va donar la vida per l’obra de Déu.
Però, amb el pas del temps i sobretot després de la Persecució de Dioclecià, coneguda també com la Gran Persecució, on un immens nombre de cristians van morir a les mans de l’exèrcit romà, l’Església va haver d’agrupar els seus màrtirs en una sola festivitat.
La primera celebració d’un dia per a Tots Sants es remunta a Antioquia el diumenge abans de les festes de Pentecosta durant les pasqües. Un altre esment d’un dia comú per a retre homenatge als sants apareix al sermó de Sant Efrèn el Sirià, que data de l’any 373, però, en aquest, solament se cita als màrtirs i Sant Joan Baptista.
No seria fins l’any 731 que el Papa Gregori III consagraria la Basílica de Sant Pere a tots els sants i establiria la festivitat l’1 de novembre.
Com se celebra el Dia de Tots Sants al món
Tot i que el Dia de Tots Sants és una data solemne, la tradició s’ha desvirtuat una mica amb el pas dels segles i cada país o regió del món ho celebra de manera molt diferent.
A Llatinoamèrica s’acostuma anar a visitar les tombes dels avantpassats i en països com Mèxic, no només es visita, també es fa un pícnic al voltant de la tomba, es col·loquen màscares, cintes de colors i, fins i tot, es cuinen plats exclusius per a aquest dia. L’objectiu d’això és recordar els difunts i celebrar que aquell dia el mantell cap al món de les ànimes és molt més prim i ells tenen permís d’estar amb els vius.
Als Estats Units i altres països, aquesta data s’ha diluït amb Halloween, que alhora és la interpretació moderna d’una festivitat pagana coneguda com “Samhain”. És una festivitat en honor de la recol·lecció de la collita i també indica el final de l’any. A l’antiguitat l’hivern marcava el final de tot. Però, com a dada curiosa, aquest final d’any també representa el moment exacte en què s’obren les fronteres del món físic i el món espiritual, permetent la comunicació entre vius i morts.
En altres regions del món com Àsia, se’ls ret culte als avantpassats i a les Filipines també es fan uns enormes banquets als cementiris en honor als difunts.
En molts països d’Europa com Andorra, Espanya i França segueix existint la tradició d’anar a visitar les tombes dels familiars i amics portant-los flors. Més enllà de ser el dia dels difunts, en la cultura catalana, hi va acompanyat el costum d’introduir elements gastronòmics per aquestes dates. Els panellets, les castanyes i els moniatos, entre d’altres, són productes típics que són consumits durant els dies propers a Tots Sants.
Com celebrar el Dia de Tots Sants
Aquest dia és bo dedicar-lo a la memòria dels familiars difunts, però no amb tristesa sinó amb alegria. És una data excel·lent per a transmetre a les generacions més joves el llegat familiar, explicar d’on provenen, quines coses han fet els seus avantpassats i com poder honrar-los.
La manera més moderna de celebrar aquest dia és pujar una foto al teu perfil social d’aquell oncle, avi, pare, mare o germà, que ja no es trobi al món dels vius, però que encara es recorda i es vol que encara seguís aquí.